Els tres conferenciants que van participar en la jornada d'ahir van coincidir en el potencial de Manresa. Alguns ho van fer coneixedors de primera mà de la realitat de la capital del Bages, com el catedràtic manresà Josep Oliveras, d'altres des d'un punt de vista més tècnic i segons els estudis que han fet sobre la matèria. Va ser el cas de l'economista Àlvar Garola, que va fer un recull dels elements que solen caracteritzar una ciutat mitjana (a Catalunya) a partir de la seva profunda anàlisi realitzada sobre el municipi d'Olot.

Qualitat de vida, poder d'atraure talent, accessibilitat o proximitat són alguns dels aspectes positius que va destacar Garola de les ciutats mitjanes. Com a punts febles, els ponents van assenyalar els baixos nivells d'inversió pública amb relació a les ciutats grans i una menor capacitat d'influència. En la presentació de l'acte el president de la Fundació Cercle d'Infraestructures, Pere Macias, ja va advertir de la necessitat de trencar els rols establerts en un món en constant evolució. I va reblar: «Sembla que l'únic que importa són les grans ciutats i que tot el que no comprenen les megalòpolis sigui entorn rural. Però hi ha ciutats mitjanes que poden liderar aquesta transformació i Manresa n'és una».

Un dels àmbits en què els governs han d'invertir per al ple desenvolupament d'una ciutat mitjana és, segons els experts, les infraestructures de transport, que permeten tenir una bona «connectivitat», entesa com «la capacitat d'interactuar». També van destacar la tradició industrial com un element distintiu de Manresa i van concloure que «obre un gran ventall de possibilitats de desenvolupament econòmic de cara al futur si s'és capaç d'adoptar totes les noves tendències que s'estan produint al sector».