És hereditari, el càncer? La pregunta va ser el fil conductor de la xerrada-col·loqui que hi va haver ahir a l'auditori de la Plana de l'Om de Manresa per commemorar el Dia Internacional del Càncer de Mama. En el 5% dels casos, encara que varia segons la tipologia, ho pot ser. La gran majoria, però, està relacionat amb l'envelliment o els mals hàbits. L'acte va ser organitzat per l'associació L'Olivera d'ajuda mútua, i la Fundació Althaia.

La Unitat de Càncer Familiar i Hereditari d'Althaia, que enguany fa 10 anys, ha atès 1.600 famílies per detectar si els seus membres tenen predisposició a patir la malaltia per causes hereditàries i poder prendre, així, mesures preventives. Forma part del servei d'Oncologia de la fundació. La biòloga-genetista Judit Sanz és la responsable del servei. Segons un estudi seu, un mínim de 7 persones per família es beneficien de l'estudi. Això dóna 11.200 persones. «Quan es fa una valoració d'una família s'elabora un informe on diem que és molt important que difonguin la informació als seus familiars i quines mesures de control han de fer. La idea és que vagin al metge de capçalera i facin la vigilància que els pertoca». Reben recomanacions perquè en el cas que aparegui un tumor es pugui diagnosticar de forma precoç, que és un element clau, o es prenguin mesures preventives.

Les unitats de càncer familiar s'ocupen d'aquell percentatge de casos que tenen predisposició genètica. Sanz explica que la «gran majoria de càncers que es diagnostiquen no estan associats a la família, sinó a l'envelliment, igual que les cardiopaties o les malalties degeneratives». És el que s'anomena càncer poblacional. En aquests casos la major part de tumors apareixen per sobre dels 50 anys.

Canvis genètics

No obstant això, hi ha canvis genètics que s'hereten que poden predisposar a patir un tumor. És el que es coneix com a càncer hereditari. «Quan fas un arbre genealògic i veus que en una família hi ha hagut càncer de mama en 3 generacions, això no és normal». Una de les seves característiques és que acostuma a presentar-se en gent jove, de 30 o 40 anys. «Per tant, si en una família hi ha un nombre de casos per sobre del que t'esperes i a més a més es diagnostica a joves», és que és possible que sigui hereditari. Quan hi ha una sospita raonable d'aquest risc és quan intervé la Unitat de Càncer Familiar. «Ens ocupem del maneig d'aquest percentatge que és minoritari, però que és important, de càncer hereditari».

Derivats davant una sospita

Generalment els usuaris arriben a la unitat derivats per professionals mèdics «que identifiquen d'alguna manera la sospita. Ens l'envien perquè ho puguem valorar». Llavors en primer lloc es recull informació del motiu de la consulta, l'arbre familiar i la documentació de casos de càncer a la família. A partir d'aquí s'avalua el risc de càncer estimat en la família. Es pot donar el cas que no hi hagi risc. No totes les 1.600 famílies han resultat ser-ho. O que sigui baix, moderat o alt. També hi ha casos en què és aconsellable fer estudis genètics per aportar més concreció a l'estimació d'aquest risc. En aquests casos l'Institut Català d'Oncologia (ICO) «és com el nostre laboratori central. És una de les parts més complexes i costoses d'aquest programa», explica Sanz. D'aquesta forma a la consulta «poden venir persones que no tenen la malaltia però que tenen una germana, la mare o una tieta malalta».