Manresa és una ciutat que molt sovint presumeix de les entitats que formen el seu teixit cultural. Ahir, les que es dediquen a la dansa -19 entitats i escoles de ball- van brillar a la Sala Gran del Kursaal en sengles sessions de tarda i vespre que pràcticament van omplir el teatre manresà. En total, 275 ballarins i ballarines en un espectacle amb el títol Manresa Balla!, organitzat coincidint amb la capitalitat cultural de Manresa.

Després que cada grup oferís un número, la cirereta final la va posar una coreografia conjunta que va portar tots els ballarins a l'escenari. Els entusiàstics aplaudiments que havia rebut cada actuació -que la coordinació artística de l'espectacle, a cura de la coreògrafa Montse Colomé, va saber combinar amb molt encert- es van convertir en una sonora ovació des de totes les files del teatre.

El mestre de cerimònia va ser el dansòleg Delfí Colomé (l'alter ego de l'actor, creador i director de teatre David Pintó), que va acabar la nit recordant una frase de Nietzsche: «un dia sense ballar és un dia perdut»; va teoritzar sobre els lligams dels diferents estils de la dansa amb els quatre elements de la naturalesa: l'aigua, la terra, el foc i l'aire; i va demanar als pares que, si als seus fills els agrada, els deixin ballar. En un parell dels grups que van sortir tot eren noies llevat d'un noi i en altres tot eren noies directament, si bé també n'hi havia alguns amb paritat.

Sensualitat, ritme, elegància

Per l'escenari del Kursaal hi va passar la sensualitat de les quatre ballarines d'Al-Nudhar Bellydance, que van oferir una dansa del ventre; un cinematogràfic swing combinat amb dansa clàssica de l'Escola Julieta Soler. Una preciosa jota d'Estudi Folk; una sardana del Grup Dintre el Bosc, que el públic va acompanyar amb les mans (a la sessió del vespre va actuar el Club Rítmica Manresa) a la part més rítmica. El ball a ritme de percussió de l'Escola de Ballet Olga Roig. Les cinc parelles de Bon Hop de Swing, que van encomanar alegria amb el seu ball. El poderós flamenc de les quatre bailaoras de l'Associació Cultural Casa d'Andalusia. L'energia de sis parelles del Grup de Dansa Cor de Catalunya, que van acabar l'actuació ballant la música del correfoc amb la gent aplaudint. També hi va haver lloc per a l'elegància del ball esportiu per mitjà de tres parelles de l'Escola de Ball Saray Gómez.

Una coreografia que remetia a la Terra baixa d'Àngel Guimerà va anar de menys a més en intensitat a través de l'Esbart Manresà de l'Agrupació Cultural del Bages. La va seguir la potència i sensualitat del ball esportiu de Royal Dance, que va convertir l'escenari en una autèntica festa de Dirty Dancing, on van sonar hits de Bill Withers i Tina Turner. Els va rellevar la delicadesa de la dansa clàssica amb el Ballet Clàssic Manresa i un original homenatge a Michael Jackson amb temes com Thriller i Billie Jean signat pels ballarins de l'escola de ball esportiu Swing Manresa, que va treure a l'escenari una bona colla de canalla carregada de bon ritme. Sense dubte, apuntaven aptituds.

«Grease» dues vegades

El tango de les parelles de l'Associació Cultural Argentina va donar pas al ball neoclàssic de l'Escola de Dansa Roser. Seguidament, va sonar una música que tenia tots els números per triomfar, el tema Greased Lightning que canta John Travolta a Grease damunt d'un cotxe. Les balladores que el van interpretar en van saber treure tot el partit. Després, va ser novament el torn de la dansa més tradicional, amb el Ball de cascavells del Casal Cultural Dansaires Manresans i, per acabar, va actuar Manresa Teatre Musical, amb un generós elenc de ballarins a dalt l'escenari que van passar d'un ball a la mida de Fred Astaire amb barrets i armilles lluents al Supercalifragilisticoespialidoso de Mary Poppins i que també van recórrer a la banda sonora de Grease, aquest cop la del tema final, per posar-se el públic a la butxaca. El conegut Uambabuluba balam bambu va cloure la coreografia.

Abans que tots els artistes, d'edats molt variades -des de canalla, com hem esmentat, a parelles madures-, sortissin a l'escenari per a la sorpresa final, Delfí Colomé va fer els agraïments als professionals que havien fet possible la proposta, amb Teti Canal, Ariadna Fernández i Joan Morros com a coordinadors dels grups.

Si per a alguna cosa va servir el Manresa Balla! va ser per constatar la capacitat que té la dansa per encomanar energia de la bona. Ahir ho va fer tant als que van ballar -la majoria dels quals va actuar amb un somriure pintat a la cara- com als que s'ho van mirar, públic molt variat que va sortir content del Kursaal i, segurament, amb ganes de ballar.