Equivocacions sí, voluntat de mentir no. Aquesta és la resposta que l'equip de govern de Manresa ha donat a l'acusació de la CUP d'enganyar la ciutadania donant com a resoltes tres mocions que no ho estan (vegeu Regió7 d'ahir). Per a CDC i ERC el posicionament de la Candidatura està «fora de lloc» i és «molt desencertat».
La portaveu de l'equip de govern de l'Ajuntament de Manresa, Àuria Caus, ha rebutjat les acusacions formulades per la CUP sobre la suposada voluntat del govern municipal de «mentir» amb relació a l'estat d'execució de tres proposicions aprovades al ple, tot i que admet que en alguns casos hi pot haver retards perquè en el mandat actual s'han aprovat 113 proposicions corresponents a àmbits molt diversos i amb diferents graus de complexitat, que dificulten la seva plena aplicació.
Errada esmenada
La portaveu ha afirmat que ha estat un error que les tres proposicions esmentades per la CUPquan només s'han complert parcialment, i que ja ha estat corregit, però en cap cas es pot atribuir a una intenció d'enganyar per part del govern municipal.
Caus ha assenyalat que «aquest sistema de seguiment de les proposicions es va posar en marxa el setembre del 2017, i durant aquests mesos hem estat treballant per unificar els criteris tècnics que determinen quan una proposició es pot considerar o no totalment resolta. I està clar que en els casos apuntats per la CUP no es poden donar per tancats».
Per això, «seguirem treballant per clarificar aquests criteris i tornarem a revisar cadascuna de les 113 proposicions aprovades aquest mandat amb l'objectiu d'evitar que hi hagi altres errors semblants, que en cap cas són intencionats ni, no cal dir, es fan amb voluntat d'enganyar ningú».
Per a la portaveu «s'ha de tenir en compte que la xifra de mocions aprovades és significativa, la qual cosa ens obliga a prioritzar, i que les propostes tenen diversos nivells de dificultat i són de tipologia i rellevància també diversa». Fins i tot, ha advertit que «en alguns casos les proposicions afecten temes que no corresponen a competències municipals, i quan l'Ajuntament ha comunicat, ha intercedit o ha intentat influir sobre altres administracions que sí que són competents pot donar lloc a diferents interpretacions al compliment o no de la proposició».
El govern de la ciutat, tot i disposar d'una majoria suficient per aprovar en solitari les qüestions del ple, al llarg d'aquest mandat sempre ha buscat la màxima col·laboració i implicació dels grups de l'oposició per tirar endavant les proposicions amb el major suport possible. Així, un 36,3 % de les proposicions aprovades han estat presentades pel govern conjuntament amb altres grups municipals. Igualment, el 38 % de propostes s'han acordat amb una esmena del govern i el 17,7 % eren proposicions plantejades per l'oposició que han rebut el suport de les dues formacions polítiques que governen la ciutat.
Relliscada involuntària
Caus apunta que aquesta manera d'actuar, especialment en el cas de les esmenes, «demostra la importància que el govern dona a les proposicions, i la voluntat d'arribar a acords per tal de fer realitzables i viables les propostes que planteja l'oposició».
Per tant, «considerem fora de lloc i molt desencertat que la CUP acusi el govern de la ciutat d'uns incompliments genèrics a partir de tres proposicions concretes i de voler fer creure que la voluntat del govern és enganyar la ciutadania, quan es tracta d'unes errades totalment involuntàries que esperem anar corregint amb la màxima celeritat».
En relació amb l'acusació que les preguntes relatives a aquestes proposicions es van contestar amb retard per part de l'equip de govern, «volem aclarir que el grup municipal de la CUP va presentar-ne dues poques hores abans del ple municipal de setembre i una tercera uns dies després».
El Reglament Orgànic Municipal (ROM) de l'Ajuntament de Manresa estableix que les preguntes que no es poden respondre a la mateixa sessió -i el poc marge amb què es van presentar les dues preguntes de la CUP no deixava temps material per fer-ho- es poden contestar al ple següent.
L'equip de govern va enviar les respostes per correu electrònic el dilluns anterior a la celebració del ple d'octubre, de manera que considera que ha actuat «d'acord amb el que preveu la normativa».
