El pal de paller de la reforma del reglament de participació ciutadana és la transformació de la iniciativa ciutadana, que fins ara només servia perquè les entitats proposessin de fer activitats, en la via que tenen els ciutadans, recollint firmes, perquè l'Ajuntament de Manresa engegui referèndums, consultes, processos i audiències.

D'aquesta forma, una iniciativa ciutadana pot conduir a una consulta popular referendària amb 7.000 signatures; no referendària amb 1.400 i a processos participatius i audiències públiques amb 700 firmes.

Fins ara, el reglament només preveia referèndums i ara s'hi afegeixen les consultes no referendàries, que a banda de poder ser per iniciativa ciutadana podran ser promogudes pel ple municipal, mitjançant un acord adoptat per majoria simple, a proposta de dues cinquenes parts dels regidors i les regidores; i per l'alcaldia, per iniciativa pròpia o a proposta de dues cinquenes parts dels membres de la corporació local.

El regidor de Participació Ciutadana, Pol Huguet, no té dubte que establir el mecanisme perquè la ciutadania reclami referèndums i consultes és la principal modificació de fons del nou reglament, que també eixampla els límits de la participació establint en 16 anys l'edat per poder votar a les consultes populars no referendàries i, també, que es pugui fer amb el passaport o el Número d'Identificació d'Estranger (NIE), amb la qual cosa es legitima la participació de persones residents a la ciutat encara que no tinguin reconeguda la ciutadania.Registre ciutadà

Pel que fa a l'audiència pública, fins ara la podia proposar l'Ajuntament o els consells; ara s'hi afegeix el ple i una iniciativa ciutadana. També s'hi afegeix un article nou que desenvolupa el funcionament de les audiències, per garantir-ne la qualitat participativa i fer més entenedor què són, ja que actualment aquest instrument no s'utilitza o es fan coses semblants sense dir-ne així.

Altres novetats del nou reglament de participació són la creació d'un Registre Ciutadà de Participació, per promoure la participació dels ciutadans no associats, no només de les entitats, i que es facilita prendre part en els consells de participació i intervenir al ple municipal.

Els consells de districte s'obren a tothom qui vulgui formar-ne part traient límits establerts com que hi havia d'haver un 25% d'entitats del territori, i d'altres que donaven preferència a associacions de veïns. També s'obre més el consell de ciutat.

Qualsevol entitat sense afany de lucre podrà parlar al ple municipal i no només les inscrites al registre municipal.

Les entitats que intervinguin podran demanar que els serveis tècnics municipals facin un informe sobre el tema objecte de debat. Una altra prescripció que assoleix rang reglamentari és que qualsevol projecte transcendent o pla sectorial haurà d'incloure procés participatiu.