La convenció fundacional de la Crida Nacional per la República ahir a Manresa va esdevenir tota una catarsi independentista, carregada d'emocions, discursos reivindicatius i proclames republicanes i per la llibertat. Va servir per establir les línies bàsiques d'actuació i organització del nou moviment polític que impulsen Carles Puigdemont des de Bèlgica, el president de la Generalitat, Quim Torra, i Jordi Sànchez, des de Lledoners.

No es va confirmar, però, que la Crida s'acabi convertint en un partit polític, malgrat que funcionarà com a tal, segons fan paleses les ponències política i organitzativa presentades ahir.

Més de 5.000 persones van ser presents en l'acte fundacional de la Crida, que es va fer al pavelló del Nou Congost de Manresa coincidint que es complia un any de la declaració d'independència aprovada pel Parlament el 27-O. Els organitzadors van repartir 4.200 entrades entre la multitud d'independentistes que a les 5 de la tarda ja feien cua per accedir al recinte -la majoria han pagat per ser fundadors- i van recol·locar mig miler de persones dins una vela que es va habilitar a l'exterior del pavelló.

Des d'allà tothom que no tenia cabuda al pavelló -no hi havia ni un seient lliure i els passadissos plens de gent dempeus- va poder seguir l'acte en directe a través d'una gran pantalla. La Crida té a hores d'ara, segons xifres que es van fer públiques ahir, 9.500 fundadors, 51.000 adherits i més de 700 voluntaris arreu del territori.

Mobilització i desobediència

La consellera de Presidència, Elsa Artadi, i el delegat del Govern a Madrid, Ferran Mascarell, van ser els encarregats d'explicar la ponència política, que resumeix les estratègies que seguirà a partir d'ara la Crida i que està coordinada per Jordi Sànchez des de Lledoners. La van definir com a «un moviment polític transversal» -no van descartar presentar-se a eleccions- que busca el diàleg i sumar suports, amb l'objectiu d'assolir la independència. Un cop s'hagi acomplert la finalitat de la Crida, van insistir els impulsors, es dissoldrà.

Artadi i Mascarell van defensar com a idees clau la unitat, el paper de les institucions catalanes, la mobilització («desobediència sí, si cal, però no violència») i la legitimitat des de l'exili i la presó. L'explicació de la ponència organitzativa va anar a càrrec dels diputats Gemma Geis i Toni Morral, que van subratllar que «l'1-O ha de ser l'ADN de la Crida». Entre d'altres, el document fa constar que la Crida permet la doble militància, fet que xoca amb els estatuts del PDeCAT, per exemple, i vers el qual el president, David Bonvehí, ja ha expressat el seu malestar.

Dos fundadors d'ERC

ERC

Les primeres passses del nou moviment de Puigdemont van anar acompanyades ahir a Manresa de l'eufòria dels presents per un projecte que agafa cara i ulls després de l'anar i venir de les darreres setmanes de les forces independentistes. Crits de llibertat, independència, «no tenim por» o «ni un pas enrere» van ambientar el Nou Congost entre discursos. Puigdemont i Torra van ser rebuts amb llargs aplaudiments, i el mateix va passar amb els fills de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Joaquim Forn, que van pujar a l'escenari amb desenes de fundadors més a explicar «per què m'he fet de la Crida». Entre ells hi havia també dos polítics d'ERC, Pep Andreu (alcalde de Montblanc) i Àngels Cabasés (exdiputada), que van fer una crida a totes les forces independentistes a «anar juntes per avançar i gua-nyar».

Abans de les intervencions polítiques va pujar a l'escenari Valentí Junyent, alcalde de Manresa, que va recordar que «aquí va ser on es van aprovar les bases de l'independentisme actual». També van participar en l'acte l'economista Xavier Sala i Martín i el politòleg Ramón Cotarelo. Tots dos es van mostrar crítics amb la idea «d'ampliar la base».

Podeu consultar les dues ponències de la Crida Nacional al complet aquí: la política i l'políticaorganitzativa