El Pla Intern per a la Igualtat de Gènere 2018-2021 de l'Ajuntament de Manresa mostra que qui s'agafa més hores per acompa-nyar al metge els familiars, qui en major grau utilitza els permisos per cura de fills i filles, qui més demana reducció de jornada per cura de menors i qui més excedències sol·licita per atendre persones dependents, per posar alguns exemples, són dones.
I que aquestes responsabilitats, assumides com a rol propi de les dones, «poden condicionar les oportunitats de promoció i desenvolupament de la carrera professional».
Són conclusions de l'estudi realitzat prenent com a base els 621 membres de la plantilla de l'Ajuntament de Manresa, així que tot i tractar-se d'un pla intern es pot inferir que reflecteixen una situació que no es dona únicament a l'administració local.
La diagnosi del pla, aprovat en el darrer ple municipal, afirma que «el treball de cura de persones dependents recau principalment en les dones treballadores». Al llarg del pla, la mateixa constatació apareix sota diferents enunciats, per exemple, «són les dones les que desenvolupen principalment aquest rol de cuidadores».
Tal com mostra el gràfic, les dones van tenir l'any passat un total de 3.261 absències justificades al seu lloc de treball, quasi el doble que els seus companys masculins. Al desglossament dels motius de les absències, hi ha una diferència significativa en el cas d'indisposició per hores i per motius de visita mèdica. Sobretot, aquest indicador s'incrementa respecte als homes per motius de visita al metge per familiar de primer grau, en què són 766 les dones que tenen absències i 246 els homes.Doble o triple càrrega de treball
Aquest indicador mostra que encara continuen sent les dones les principals cuidadores, les que assumeixen el treball de cura dels seus familiars, i que aquest rol té un impacte en les absències de la treballadora al lloc de treball. De fet, molts estudis apunten a la doble o triple càrrega de treball que assumeixen les dones i com aquesta doble presència també té un impacte a nivell psicosocial.
La representació política i la retribució salarial es considera equilibrada en l'estudi, tot i que deixa constància que «un 45,84% de les dones tenen un nivell d'estudis universitaris, pel 26,2% dels efectius masculins».
D'altra banda, gran part de les persones participants al procés de consulta no són partidàries de l'aplicació de mesures de discriminació positiva.
