Pregunta un nen de mirada descarada i veu melosa: «Aquí dins es pot cridar?». La mestressa de cerimònies de rostre tètric i aspecte endolat assevera condescendent mentre, al fons del grup, una adolescent admet que «tinc el cor a mil» abans d'entrar en combat i les seves amigues riuen nerviosament. Són coses que passen quan t'atreveixes a penetrar en el Passatge del Terror de Manresa, que els dos darrers caps de setmana ha superat el miler d'assistents al carrer del Balç, organitzat per Xàldiga, l'Oficina de Turisme i el Centre d'Interpretació que explica el singular i cobert carrer de la Manresa medieval.
«Més que una activitat pensada només per als joves i ambientada en la festa de Halloween», va explicar a aquest diari Lluís Roca, responsable de Xàldiga per al Passatge del Terror, «volem adreçar-nos al públic familiar». Durant tres anys, Entorn Produccions va muntar l'anomenat Carrer dels Penitents al Balç. Fa dotze mesos, l'emblemàtica entitat manresana va agafar el relleu i va transformar el projecte en un recorregut apte per a tots els públics però que no estalvia foscor, sang i esglais.
El projecte va rebre el novembre del 2017 fins a 1.086 visitants, una xifra que l'assistència dels tres primers dies de la present edició feia preveure que es podria igualar o, fins i tot, superar. El primer cap de setmana es van sumar 640 participants, i aquest dissabte van afegir-s'hi un parell de centenars més. El recompte final de l'organització dictarà sentència.
Nens deixats de la mà de Déu
A l'Espanya en crisi que va perdre bous i esquelles en el desastre de les guerres colonials de l'any 1898, nombrosos infants van ser abandonats en convents i orfenats. Molts d'ells haurien pogut ser els que aquests dies corrien bruts i descalços pel Balç, nens i nenes de mares desconegudes com la Bruna i l'Esteve, els protagonistes del Passatge del Terror manresà.
«Ens hem inspirat una mica en el famós cas de l'Enriqueta Martí, la Vampira del Raval», va apuntar Roca. En grups d'una desena de persones, els assistents entraven al carrer del Balç rebatejat com a carrer del Merdisser en honor del sobrenom que va merèixer quan no era sinó una claveguera improvisada. Després de la inquietant pregunta de la guia -«esteu convençuts que hi voleu entrar»-, davant dels ulls de petits i grans es desplegava un mostrari de misèries quotidianes: nens pobres, monges repressores, cossos esquarterats, imponents fantasmes blancs, un barber amb molt males idees i foscor, molta foscor. «Estic cagat», se sincerava un menut espectador abans de descórrer les cortines negres que donaven inici a l'estressant i divertida aventura.
El carrer del Balç és un via de traçat irregular que amb el Passatge s'ha posat al servei de la por i la diversió, dos conceptes en aquest cas ben avinguts. Xàldiga també va aprofitar tres baixos de les cases adjacents i un dels trams de baixada per recrear un camp de blat inquietant ple de mans que emergien entre la vegetació.
Tot el muntatge va ser obra de la quarantena de voluntaris de Xàldiga, en un projecte que vol mostrar a la ciutat que «no som només una associació de foc», va indicar Roca: «En el nostre nom també hi posa 'Taller de festes', i volem contribuir a fer activitats participatives per a Manresa».
Una de les característiques del projecte, segons Roca, és que «el 85 % del material que fem servir és reciclat i, després de ser usat, torna a la deixalleria». Sostenible amb el medi ambient, però terrorífic: dins del Balç, durant quatre dies, hi han ressonat molts xiscles.
