La plaça Sant Domènec de Manresa s'ha quedat enguany sense la tradicional parada de castanyes que des de feia tres generacions regentava la família Guerrero. La Margarita, que és qui se n'ha fet càrrec els últims anys tal com havien fet els seus avis i els seus pares abans, ha optat aquest any per fer un parèntesi per poder atendre els pares, que ja són grans. «M'ha sabut molt greu i m'ha costat prendre la decisió», ha explicat a Regió7.

Aquesta tardor i hivern, doncs, només hi haurà una parada de venda de castanyes torrades al braser al mateix moment a Manresa. És la de la plaça Espanya, que també regenta per tradició familiar el manresà Manel Beas.

Molta gent ha comentat a Guerrero que la trobava a faltar a la seva caseta de venda de castanyes de Sant Domènec, segons ha afirmat a aquest diari. «La gent m'ha demostrat el seu afecte. Estic molt agraïda». Ha explicat que la parada absorbeix moltes hores, «i nosaltres tenim la nostra feina. Era incompatible. Caldrà veure què fem l'any vinent». Ha assegurat que l'any passat «ja va ser una mica forçat, i tenia por de no poder complir ni una cosa ni l'altra», en referència a la parada i a l'atenció als pares. «Per això vam optar per no agafar cap compromís».

Segons l'opinió de Guerrero, tot i que sembli senzill, tenir una parada de castanyes no és fàcil. Requereix molta «tranquil·litat i afecte si ho vols fer ben fet».

Després de treballar, Guerrero atenia des de primera hora de la tarda la caseta de Sant Domènec amb l'ajuda de la família, com els seus avis i pares. El primer que feia cada tarda era triar les castanyes, els feia el tall i després començava a torrar-les als brasers. Durant els dos mesos que dura aproximadament la campanya no hi ha cap dia de festa.

Com a la parada de plaça Espanya, on hi ha més cues de les que ja es formaven habitualment a causa, precisament, que és l'única caseta de castanyes de Manresa aquest any. Va obrir a principi d'octubre. Va començar torrant castanyes procedents d'Andalusia. És on maduren més aviat i de les primeres que arriben al mercat. Són gustoses però tenen la pega que costen una mica de pelar. Ara les que hi ha són les gallegues, les que tenen més bona fama, tot i que per a Beas les millors són les del Bierzo. Quan es vagi acabant la temporada n'arribaran de procedents de Turquia, la Xina i, finalment, una varietat més tardana que es produeix a Portugal. Hi ha haurà castanyes torrades amb carbó vegetal, fins abans de Nadal.