«Ens agradaria que el món universitari es fes seu el Centre Històric de Manresa»

Nomenat Comissionat del Centre Històric en substitució d'Adam Majó, Gassó concedeix la primera entrevista des que ha arribat al càrrec, una responsabilitat que desenvolupa seguint l'estructura que ha marcat més que la seva carrera tota la seva vida: posar les persones al centre de tot i aportar grans dosis de coneixement exhaustiu, memòria, sentit comú i capacitat de priorització.

Centre històric, nucli antic o barri vell?

Jo sempre he dit barri vell, però el concepte Centre Històric té la seva raó de ser, sobretot com a segell turístic i de ciutat.

Va ser assumir el càrrec i es va esfondrar un edifici del carrer Codinella. Un bany de realitat?

En el primer que vaig pensar va ser en les persones i no hi havia danys personals. I això em va alleujar. D'altra banda, el nivell de sorpresa va ser limitat. Hem viscut i coneixem situacions semblants a Lleida, Tortosa, Balaguer i arreu on hi ha nuclis antics autèntics de veritat que el pas de la història ha fet que no s'hagi pogut revertir al cent per cent la situació del parc d'habitatge.

Hauria de ser prioritari, no?

Només cal aixecar el cap per veure que molts habitatges estan rehabilitats. Molts. Però en continuen quedant que no. El que hauria de ser prioritari és pensar que el barri vell és de tots, i això vol dir que amb l'habitatge social no hem de pensar només en el barri vell com no hem de pensar només per a la immigració, sinó que cal pensar un barri vell en clau molt oberta, com ja tenen interioritzat la gent que hi viu i els col·lectius joves que se l'estan fent seu.

Però passa. Hi ha esfondraments.

Qualsevol que tingui memòria de com era Manresa fa 20 anys recordarà un centre històric més fosc i com era la façana del Pont Vell, el camí dels Corrals, l'espai que ocupen els nous jutjats, l'antiga Fàbrica Balcells, els Quatre Cantons, la Seu no rehabilitada, la Via de Sant Ignasi. De ser una entrada decrèpita s'ha passat que faci goig. Aquest és el camí.

Sempre som allà mateix. N'hi ha prou?

Queda molta feina per fer. Hi ha camí per córrer amb accions d'habitatge i urbanístiques, per aprofitar el flux humà que genera el Conservatori de Música, per aprofitar la diversificació social... Som en el camí adequat encara que no siguem allà on a tots ens agradaria ser.

Es pot confondre el discurs que es genera sobre el Centre Històric amb la realitat del barri vell? Es pot considerar que el millor comissionat és el que fa un relat més atractiu?

Crec que no és un tema de relat sinó de constatar una realitat i la realitat objectiva és que la meitat dels habitatges del Centre Històric tenen més de cent anys i això genera una problemàtica lligada també a concentració de població immigrada al sector i a les escoles públiques. Però també és una realitat que el barri vell té una personalitat que fa que no calgui que el comissionat creï cap relat perquè el crea la gent, un munt de col·lectius joves que hi creuen, gent gran que sap on són les seves arrels, manresans que tenen un sentiment de pertinença.

Per exemple?

La gent del moviment L'Antic, la que impulsa el Festival Artístic del Barri Antic (FABA), dels Carlins, l'Ateneu La Sèquia, l'Escola Popular, la mesquita i entitats veïnals i de comerciants que donen vida. Són col·lectius que se'ls ha de tenir en compte i que formen part de la gent que es creu el Centre Històric i van molt més enllà de qui hi hagi o no de comissionat.

On són les seves arrels, comissionat?

Jo sóc fill del barri vell, nascut al Cap del Rec. Com moltes altres famílies, la meva va deixar un quart pis amb unes condicions que no eren les millors per anar cap a la plaça Catalunya.

Només cal consultar l'hemeroteca per trobar que en diferents moments s'ha dit que s' havia girat la truita quant a la rehabilitació del barri vell. O sigui, que ja es rehabilitava a un ritme superior al que avançava la degradació. Vostè què creu?

Crec que falten passes per fer. Que les inversions grans han estat possibles per ajuts d'administracions superiors, tipus Llei de Barris, perquè depassen les possibilitats del govern local, i perquè són les responsables directes del tema de l'habitatge mentre que els ajuntaments l'assumeixen subsidiàriament i com a administració més propera al ciutadà, però sense els recursos ni les competències. Amb el que s'ha fet fins ara no s'ha aconseguit arrossegar prou inversió privada. Queda camí per revertir la situació del parc d'habitatge. Aquesta assignatura no està aprovada.

Per què?

Perquè inversions que es van fer entre els anys 2000 i 2010 van generar un endeutament important i l'Ajuntament a hores d'ara encara està pagant uns deutes que fan que no hi hagi els plans de rehabilitació que el barri vell necessitaria. Hi ha unes limitacions pressupostàries que a mitjà termini s'han de reduir i tornar a pensar en invertir més i en posar en marxa nous plans de rehabilitació.

Quines actuacions clau s'han de desencallar?

La Fàbrica Nova. Ja hi ha inversió en millora de l'espai públic i encara que hi hagi qui digui que en aquell sector hi ha poc comerç i no s'hi va a passejar, relligarà d'una forma diferent el Centre Històric amb la Sagrada Família i la carretera de Vic. L'Auditori de Sant Francesc, l'Anònima... Desllorigadors que mai ens ha de fer oblidar els carrers.

Els carrers?

Sí. El Centre Històric agrada perquè hi ha molts carrers amb molta personalitat i els hem de mantenir conservant tantes cases com es pugui i tècnicament sigui viable.

Quin és el carrer amb més personalitat?

N'hi ha molts. La placeta de la Immaculada, la de Sant Ignasi Malalt, els carrers Arcs de Santa Llúcia, Vallfonollosa, Galceran Andreu o Aiguader, plaça Major i rodalies... No acabaríem. Un munt de places i carrers, i tots tenen punts febles, però també tenen punts forts. I això hi ha molta gent que ho veu, i que valora la barreja d'urbanismes i de cultures i com es retroalimenta amb la Manresa monumental i la Manresa moderna.

Tot el barri vell de vianants?

Cal consensuar fins on s'obre l'aixeta. Limitacions n'hi ha i n'hi haurà. Crec en el fet que hi hagi poca mobilitat amb vehicle privat en una primera anella, però, també, que s'ha de donar servei i facilitar els fluxos de mobilitat a les persones que els necessiten.

Un desig?

Ens agradaria que el món universitari es fes seu el Centre Històric i hi visqués. Negociem amb els bancs i la Sareb perquè edificis puguin entrar al mercat. Hi ha d'haver més pisos a disposició de qui vulgui viure al Centre Històric.

Què ha de canviar a l'Ajuntament perquè es pugui actuar més i millor?

Cal prioritzar la política d'habitatge i rehabilitació.

Urbanisme dona totes les facilitats necessàries o hi ha una rigidesa excessiva?

Si he de parlar d'oïda m'arriba que és massa rígid, però ho haurem de veure. Encara no tinc prou elements de judici.