L'any 2000, l'Ajuntament de Manresa va començar a estudiar possibles emplaçaments per fer-hi un segon cementiri municipal. La ciutat disposava de 12.750 nínxols, i només quedava espai per construir-n'hi 500 més i tot feia presagiar que, si no s'hi feia alguna cosa, es col·lapsaria. Fins i tot es va especular que el 2005 s'esgotaria l'espai disponible. Divuit anys després, hi ha 13.891 sepultures, de les quals 554 de disponibles. La majoria són nínxols (537).

Els canvis culturals i socials, que fan que cada cop hi hagi més gent que opti per la incineració, junt amb l'endreça de diversos aspectes vinculats amb les concessions dels nínxols, han capgirat la situació. Ja no es parla de fer un altre cementiri, i a pocs metres del que van començar a construir el 1847 hi aixequen un crematori, la qual cosa fa preveure que les incineracions encara augmentaran més.

Entre el 25 i el 30% de cremacions

A Manresa, informa Josep Lluís Marañón, un dels dos tècnics de l'Ajuntament que gestionen la part administrativa del cementiri, en cinc anys les incineracions han experimentat un increment important, i les funeràries que operen a la ciutat, diu, ja les situen entre el 25 i el 30%, molt lluny, encara, de ciutats com Barcelona, on el 2017 van superar els enterraments (en el cas dels serveis de la funerària Áltima). A més d'aquest augment, que es veu reflectit en l'entrada de les urnes cineràries al cementiri (vegeu els gràfics adjunts), hi ha un clar descens dels enterraments. Si es comparen amb les defuncions, es veu que hi ha un desfasament. El 2012 van morir 736 persones a Manresa i es van fer 542 enterraments; el 2015, 732 i 497, i el 2017, 661 i 454.

La darrera vegada que es van construir nínxols al cementiri va ser el 2003. Se'n van fer 200 de nous en blocs prefabricats. Fins a l'any 1993, no es van fer urnes cineràries i d'aquella primera construcció hi va haver adjudicacions fins al 2009. Posteriorment, es van incrementar. Amb tot, que de les 94 de disponibles n'hi hagi ara com ara 14 de lliures, dona una idea que la demanda és més aviat baixa. A pesar que les incineracions augmentin, hi ha gent que no porta les cendres dels difunts a l'equipament municipal i n'hi ha que les hi porta per posar-les a dins del nínxol que ja hi té.

Recuperació de sepultures

L'ampliació del cementiri amb 200 nous nínxols va coincidir amb el treball de recuperació de les sepultures més velles. En aquell moment, parlem de fa gairebé 20 anys, a la part més antiga del cementiri hi havia centenars de nínxols abandonats. Per recuperar-los, l'Ajuntament va iniciar un estudi de 1.150 sepultures on feia més de 30 anys que no hi havia cap moviment de restes i dels quals es desconeixia el titular. El procés implicava poder identificar el propietari o descendent proper i enviar-li una carta per informar-lo que si en un temps determinat no actualitzava el seu dret sobre aquell nínxol s'iniciaria un expedient de caducitat. A més a més, el 2008, la incorporació en les ordenances fiscals d'una taxa per al manteniment del cementiri municipal va portar més persones de l'habitual a renunciar al seu nínxol per no haver de pagar.

Un altre factor que ha afavorit l'increment de les places disponibles, explica Marañón, és que, abans, els nínxols de lloguer es mantenien 30, 40 i 45 anys i ara hi pot haver casos en què, passats 10 o 15 anys, el titular opta per no mantenir-lo més i que aquelles restes vagin a l'ossera general. A més a més, anys enrere l'adjudicació dels drets de llarga durada podia ser de 25-50 anys i no estava supeditat a concurs. Fins que el Reglament regulador del servei públic de cementiri municipal, aprovat el 2009, va canviar les regles. A partir d'aleshores es van fixar dos sortejos: una possessió de 25 anys prorrogable a 25 més (i prou) i una de 5 anys prorrogable deu vegades a 5 anys (i prou).

El canvi de tendència

Joan Calmet, regidor d'Habitatge i Barris, explica que, tres vegades l'any, «quan hi ha persones que volen una concessió, quan arribem a la vintena, s'organitza un sorteig, perquè tothom vol el segon pis i no vol els cinquens, i vol zones més noves. Si no t'agrada el que t'ha tocat, pots renunciar-hi i participar en el següent sorteig». El regidor esmenta que, a tots els factors exposats anteriorment que han fet canviar la situació prevista fa dues dècades, se n'hi ha d'afegir un altre que no és anecdòtic, i és que, no fa pas tants anys, la tendència de creixement de Manresa semblava abocar-la més a prop dels 100.000 habitants que dels 75.0000, mentre que, «ara, anem en la direcció contrària. Anem a millorar el que tenim més que no pas a créixer».

Avança que, de cara al 2019, la intenció és millorar les oficines de recepció de visitants del cementiri, «que tenim molt precàries. Fa temps que es demana i es farà, sempre segons la disponibilitat del pressupost», avisa.