«Fer un cafè és molt fàcil. Fer-lo bé ja no tant. I en general, no se'n fan de bons». Laia Lázaro, de 20 anys i de Gironella, sap de què parla. El cafè és la seva passió. Alumna de l'Escola d'Hoteleria de la Joviat de Manresa, va quedar segona al concurs de cafès Maestro del Espresso Junior per a estudiants d'hoteleria i turisme d'Espanya i Portugal. Això li va valdre poder fer una estada a la Universitat del Cafè de Trieste, Itàlia, la seu central de l'empresa Illycaffè, juntament amb la seva professora, M. Josep Serrano.

No se separa de la tassa personalitzada amb què escalfa la llet amb la qual prepara caputxinos o tallats. Hi té gravat el seu nom.

Igual que els vins, un món més conegut i de moda, els cafès tenen aromes, gustos diferents i poden desprendre olor de fruites o d'espècies. «No deixa de ser una planta de la qual hi ha moltes varietats diferents, amb cultius arreu del món, i que canvia segons si és d'un lloc o d'un altre». I com en els vins, se'n fan tastos especialitzats. Lázaro és més de cafè espresso, i evidentment, sense sucre, diu convençuda. Sovint s'utilitza el sucre i la llet per tapar el gust d'un mal cafè, explica. Considera que els més bons del món són els etíops. «És una opinió personal. Solen ser cafès molt afruitats, dolços i frescos a la vegada, i no tan intensos com altres».

L'interès pel cafè va sorgir durant els estudis a hoteleria. «A mi no m'agradava fer sala. Quan demanaven qui volia anar a la cafetera jo m'oferia. Va ser un al·licient i aquí es va despertar el meu interès». Al seu temps lliure llegeix llibres sobre la temàtica. Va començar a participar en tastos i també va anar a treballar «a una botiga de cafès de Barcelona, El Magnífico, al Born. Es va obrir un món totalment diferent, com el del vi». Va arribar a tastar 30 o 40 cafès al dia.

Va sorgir la possibilitat de participar al concurs. Va haver de superar una prova teòrica i una de pràctica: fer dos cafès exprès i dos caputxinos en 10 minuts. «Ho has de saber gestionar perquè parteixes de zero. Has de calibrar el molinet, preparar la màquina i fer els cafès perfectes». Ho va fer i va viatjar a Trieste, on va quedar impressionada per la factoria d'Illy.

Assegura que hi ha molts detalls que fan que un cafè sigui bo o dolent començant per la neteja de la màquina, la temperatura, el procés de moldre'l, el pes, la mesura justa, la humitat... Lázaro aconsella que a casa es guardi el pot de cafè en un lloc sec i que no hi toqui la llum.

Finalment, afirma que caldria ser més exigents a l'hora de demanar un cafè bo. «És l'últim record que t'emportes d'un restaurant». Lázaro continua els seus estudis d'hoteleria a la Joviat, però l'objectiu és anar a un país on pugui continuar la seva formació cafetera. Pensa en Itàlia o el Japó.