Els advocats voluntaris que porten la causa de l'1-O al Bages confien que la decisió de l'Audiència de Barcelona de rectificar la jutgessa del cas i demanar identificar els agents que van car-regar al Quercus de Sant Joan, en observar «excessos policials» en la seva actuació, creï un precedent per a futures decisions i per a altres tribunals. A més, confien que «ajudi a conèixer amb molta exactitud què va passar al Bages» aquell dia. L'escrit de l'òrgan judicial el va avançar l'1 de novembre Regió7 i ahir tornava a ser notícia en recollir-lo altres mitjans.
«És clar que estableix un precedent i és una resolució que esperàvem. Qualsevol altra resposta no l'hauríem entès», apunta David Casellas, coordinador dels advocats voluntaris que porten la causa de l'1-O a la comarca. Abel Pié, degà del Col·legi d'Advocats de Manresa, també es mostra satisfet i creu que la resolució hauria de marcar tendència i fer que, a partir d'ara, els jutges valorin la intervenció dels agents sense tenir en compte el context de l'1-O. És a dir, que «analitzin si les actuacions que es van dur a terme per treure urnes s'haurien dut a terme d'igual manera en un altre àmbit».
Tal com va explicar aquest diari, l'Audiència de Barcelona ordena a la jutgessa de Manresa que instrueix el cas de les càrregues fer identificar els agents que van participar en l'actuació policial a l'institut Quercus de Sant Joan, com demanaven la defensa dels lesionats i la fiscalia. La magistrada havia denegat les diligències per identificar-los, però l'Audiència aprecia que hi va haver una actuació excessiva de la policia i considera que és pertinent la identificació. En canvi, considera que es va actuar correctament a Callús i a Castellgalí.
Investigar qui manava els agents
A parer del lletrat Casellas, tot i que la resolució se centra en Sant Joan de Vilatorrada, obre la porta a demanar informació «que abraci tota la resta de municipis» i es podrà saber amb exactitud «qui estava per sobre dels agents que van fer ús de la força i tot l'estament superior que hi va estat implicat». Sobre altres aspectes concrets de la investigació, també s'espera que la Guàrdia Civil hagi de justificar ara per què els agents no anaven identificats i es difonguin les comunicacions internes entre els agents i els comandaments superiors.
La resolució de l'Audiència arriba a partir dels recursos presentats per les defenses dels ferits l'1-O al Bages i també pel Ministeri Fiscal i un cop ha analitzat les actuacions, les declaracions dels testimonis, els informes dels forenses de les lesions, i les gravacions audiovisuals existents. La conclusió a la qual ha arribat el tribunal: hi va haver «usos excessius de les porres o defenses colpejant els ciutadans sense avís d'agressió física previ». Argumenta que els comandaments policials haurien d'haver valorat que per aconseguir l'objectiu d'evitar la votació -ordenat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en una interlocutòria del 27 de setembre del 2017- «era altament probable lesionar» els ciutadans que volien que el referèndum es fes. Segons detalla David Casellas, «s'hauria pogut evitar la votació d'altres maneres; hauria comportat més temps però ningú obligava els cossos de seguretat a fer-ho ràpid».
L'Audiència de Barcelona també assegura que, si bé parar la votació suposava complir les ordres judicials, si s'hagués permès, no hauria tingut les conseqüències jurídiques preteses pels organitzadors del referèndum per ser antijurídica, i afegeix: «Noti's que en altres llocs de Catalunya no va haver-hi actuacions policials, les votacions es van fer i es van subministrar els resultats, sense cap conseqüència jurídica».
