Cissexual, transsexual, genderqueer o gènere no binari, gènere fluid, trànsit social, nom sentit... Són alguns termes que van sentir els assistents a la xerrada sobre transsexualitat organitzada ahir a la tarda pels estudis d'Infermeria de la UManresa-FUB. Malgrat els problemes tècnics amb algunes projeccions, que van tallar una mica el ritme, i que les exposicions es van allargar més de dues hores, de la sala d'actes no en va marxar gairebé ningú i, al final, encara hi va haver ganes de fer preguntes per part dels assistents, bàsicament alumnat del centre, si bé era un acte obert a tothom. El tema s'ho valia.
«Quan li vam tallar el cabell al meu fill i li vam deixar cresta va ser el nen més feliç del món». El testimoni de David Tello, president de la delegació a Catalunya de Chrysallis, associació de famílies de menors transsexuals, va ser especialment colpidor. El seu fill va néixer amb vulva però de ben petit ja va tenir clar que no se sentia com una nena. Plorava quan la seva mare s'entossudia a vestir-lo de rosa, li agradaven els camions, a l'escola no anava mai al vàter per no haver d'entrar al de les nenes i al casament del seus pares no va parar de plorar fins que no li van treure el vestit que duia i el van deixar amb un xandall del Barça. «El Dani era un nen trist». Fins que als 7 anys va fer el trànsit social per ser qui volia ser.
La cissexualitat
Les dificultats com a pares per entendre què passava al seu fill i les que encara ara troben les famílies en els àmbits sanitari, legal i escolar van omplir una exposició en què Tello es va mostrar molt crític amb una societat transfòbica, que encara ho basa tot en el binomi home/dona i en la cissexualitat (la coincidència entre el sexe i la identitat de la persona), obviant que hi ha persones transsexuals (que han nascut amb uns atributs sexuals amb els quals no s'identifiquen) o que no se senten exclusivament ni home ni dona (genderqueer) o que alternen indistintament l'un i l'altre (gènere fluid).
Els problemes per canviar el DNI (el nom sentit, és adreçar-se a la persona pel nom amb què s'identifica, tot i que no sigui el que li van donar en néixer), la manca de formació entre els professionals de molts àmbits per atendre la diversitat, la percepció que la transsexualitat encara és una malaltia... Són alguns aspectes que va tractar Tello. Abans, Oriol Giménez i Anna Carmona, del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de la Mútua de Terrassa, van parlar del vessant més sanitari de la transsexualitat: el tractament hormonal, el quirúrgic (van ensenyar en què consisteix la fal·loplàstia, l'orquiectomia i la vaginoplàstia -i van insistir que no -) i el programa Trànsit de la sanitat pública d'atenció a la salut de les persones trans, que només funciona al CAP Numància de Barcelona (!).
Del que es va parlar, al cap i a la fi, va ser de llibertat, que no és poc.
