Quan va esclatar la guerra civil l'any 1936, la monja manresana Maria Josefa Noguera Manubens (1870-1936), filla de les Escodines i caputxina de la Mare del Diví Pastor, vivia al convent de Premià de Mar. Juntament amb una de les seves germanes religioses, va intentar tornar a Manresa, però mai no hi va arribar. El 31 de juliol del 1936 va morir assassinada en les ràtzies anticatòliques de camí cap a la ciutat. Ara, 82 anys després, la seva causa s'ha reconegut. Josefa Noguera s'ha convertit en la primera beata de la ciutat de Manresa.

Més de 2.700 persones van participar, ahir al matí, a l'acte de beatificació de 16 màrtirs de l'arxidiòcesi de Barcelona al temple de la Sagrada Família, entre els quals figurava Noguera, en una cerimònia presidida pel cardenal Angelo Becciu, representant del Papa.

Els 16 màrtirs beatificats formaven part de tres congregacions diferents. De la congregació de San Pedro ad Vincula, de les germanes franciscanes dels Sagrats Cors i de les germanes caputxines de la Mare del Diví Pastor, de la qual formava part la manresana. Amb el títol pòstum de beata, perquè va morir com a màrtir, Josefa Noguera podrà ser pregada en públic. La consideració de beat és el tercer pas en el camí cap a la canonització.

Emoció a flor de pell

L'acte va començar a les 11 del matí i es va acabar passada la 1 del migdia. Un sentiment unànime regnava entre els centenars de germanes, sacerdots, persones consagrades i familiars que van participar a la jornada: l'eufòria i l'emoció en veure com un membre de la seva congregació era nomenat beat o beata.

El cardenal i arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, explicava a aquest diari que viure un procés de beatificació és sempre «un moment de molta alegria». «Descobrir que germans nostres en la fe cristina van ser capaços, en moments difícils, de no fugir, sinó de donar testimoni del seu seguiment a Jesucrist en el servei als germans i que van defensar aquells principis que van adquirir en la seva formació familiar i en la seva congregació els van mantenir fins al final. Em sembla genial aquesta valentia», destacava. «Tot això ho hem viscut en un ambient de silenci i d'admiració. Tots estàvem pendents del que celebraven i ens sentíem una família gaudint pel testimoni i la glorificació dels seus màrtirs», afegia.

Per a la congregació de la qual formava part Josefa Noguera, la beatificació és un gran reconeixement. Carme Brunsó, mare superiora de les caputxines de la Mare del Diví Pastor, explicava que «una beatificació és transmetre a la societat que, més enllà d'aquest món material en el qual ens movem, hi ha alguna cosa interior que ens uneix a qui ens ha creat, Déu».

«És molt difícil descriure el que hem viscut amb paraules», opinava Marneth Osoy, una de les germanes caputxines més joves i present a la cerimònia. «La beatificació per a nosaltres és una experiència molt especial. En el meu cas, és la primera que visc i realment he rebut molt tot el que van sentir elles», manifestava.

Reconeixement familiar

Fa més de 10 anys, el manresà Josep Guardiola Noguera, parent llunyà de Josefa Noguera, va rebre una trucada d'una monja de Barcelona que li preguntava per l'ara ja beata manresana. Guardiola, aleshores, només sabia que era una monja de la seva congregació i que va morir durant la guerra civil. «En aquell moment no teníem res de res», explicava. Tanmateix, una dècada després, amb molts viatges a Roma a la motxilla, 27 llibres i una positio, que recull els documents utilitzats per a la beatificació, han aconseguit que la causa es reconegués i Josefa Noguera fos proclamada beata.

Quan ahir al migdia Guardiola sortia de l'acte commemoratiu, va recordar tota la història familiar. «Es carrega a sobre l'emoció de tota la família que ha viscut aquesta història», deia entusiasmat. «Després de la guer-ra civil es parlava molt poc d'aquestes qüestions. Molts papers van ser cremats i destruïts», recordava. «Avui penso en els avis, la mare i totes les meves ties, i la nostra història familiar», assegurava emocionat després de la cerimònia.