«És el moment que Aigües de Manresa faci un salt tecnològic en la digitalització»

Li està resultant difícil apamar el lloc que durant 37 anys va ocupar Josep Alabern?

Li he dit al Josep Alabern que l'admiro en moltes coses, però sobretot en la capacitat que ha tingut per crear l'equip humà d'Aigües de Manresa.

Vostè ha desenvolupat el gruix de la seva carrera professional en un grup molt més gran. Què ha trobat de diferent?

M'agrada quan vaig per Manresa i em trobo un treballador i ens saludem. Han estat 3 mesos de presa de contacte, de coneixement i de constatar que està molt consolidada, en una situació molt bona i, ara, es tracta de continuar construint a sobre d'això.

Vostè és de manar molt?

No defujo prendre decisions, però sempre intentaré consensuar-les o, com a mínim, consultar-les. No hi ha res més perillós que prendre decisions allunyat del coneixement de la realitat i tota la plantilla fa molts anys que treballa en aquesta casa i són els que tenen el coneixement.

Llicenciat en Ciències Econòmiques, en Dret i en Història Contemporània. Primer va estudiar i després treballar o va començar a treballar i després va obtenir altres llicenciatures?

Al matí anava a Econòmiques i a la tarda a Història i eren dos mons molt diferents, però aquest contrast em feia sentir còmode, potser per l'instint de buscar el punt mitjà, l'equilibri. Un cop treballant, vaig fer Dret perquè aporta coneixements necessaris per interpretar la normativa.

La seva primera feina?

Cap de control de costos en una empresa nàutica familiar a la Barceloneta. Un familiar menorquí va començar el negoci reparant barques de pesca, després va passar a ser un taller de reparació d'embarcacions esportives i un taller de fabricació d'hèlixs al Poble Nou. Era l'època preolímpica. Allò ha canviat moltíssim.

Postgrau en Prospectiva i Estratègia Industrial. Ha estat secretari general del Centre Català de Prospectiva. Membre del consell de redacció de la revista Papers de Prospectiva...

La prospectiva no és endevinar el futur sinó una metodologia que explora escenaris alternatius i així poder posar rumb cap a l'escenari que sigui millor. També permet planificar què és allò que no s'ha de fer per així evitar anar cap a un escenari indesitjat. L'interès per la prospectiva ve del fet que m'interessa el passat i el futur, i de tots dos n'hem d'aprendre.

Coneixia Aigües de Manresa?

Per a mi ha estat sempre un referent de gestió pública de l'aigua. A escala catalana és una empresa que, arrossegant molta tradició, s'havia posat al dia i que ha aconseguit amb eficiència tancar el cicle d'abastament, clavegueram i depuració i demostrar que en mans públiques es pot gestionar molt correctament el cicle de l'aigua.

Com veu el futur d'Aigües de Manresa?

He arribat al mig de la fase de conversió d'empresa municipal en supramunicipal perquè els municipis als quals dona servei la puguin considerar mitjà propi. Això aproparà encara més els municipis a Aigües de Manresa. Donar cobertura legal a una realitat que ja existeix consolida el model. Els propers mesos faré un plantejament per fer un salt tecnològic.

En quin sentit?

Tota una sèrie de tecnologies han madurat molt i és el moment de prendre decisions per avançar cap a una digitalització de l'empresa. Hi ha el repte de sensoritzar i sectoritzar les xarxes, fer telelectura i, en definitiva, ser capaç de capturar el màxim d'informació, d'analitzar-la i prendre decisions de cara a millorar l'operativa, fer-la més automàtica, ser més eficient, estalviar energia i despesa. Ara hi ha molta tecnologia disponible a punt per ser aplicada i és el moment d'implementar-la.

I les plomes, els sistemes d'abastament per aforament?

Hem de continuar avançant cap a la substitució dels aforaments per comptadors per temes mediambientals, sanitaris i de qualitat de servei. Una altra cosa és el punt de vista jurídic i que hi ha uns drets reconeguts que estan assumits i consolidats.

Va coincidir amb l'exalcalde Jordi Valls a Agbar?

Vam coincidir a Bristol. Jo el vaig succeir allà. Hi vaig arribar un setembre i vam estar 3 o 4 mesos fins que va marxar. Ens vam conèixer i també les nostres famílies i va ser una relació molt maca.

Quins són els punts forts i febles d'Aigües de Manresa?

Forts, l'equip professional que té, la vocació de servei i la proximitat amb el client. Un cop preservat l'equilibri financer sense el qual no s'és viable, la prioritat és donar servei. Aigües és una empresa estimada i sentida com a pròpia. Si demana pels punts febles la resposta és que als salts tecnològics es tan dolent arribar-hi massa aviat -quan la tecnologia no està madura- com massa tard. Ara és el moment. Tenim al davant un projecte interessant i encoratjador. Sabem quines experiències han fracassat i quines han reeixit. Es tracta d'una feblesa que serà fortalesa.

En el futur té sentit una empresa petita i sola com Aigües?

No és tan petita. Ha crescut de forma natural cap a una dimensió comarcal que penso que és la ideal per gestionar i no només l'aigua sinó temes mediambientals i de transport. Aigües de Manresa està totalment alineada amb aquest model.

Li agrada Manresa? Pel que coneix, què li sembla?

M'ha sorprès. M'he dedicat a caminar-la i té un centre històric molt interessant. Té un patrimoni industrial impressionat amb molt potencial. I té una relació molt interessant amb la Sèquia que és llegenda i festa. Amb aigua i indústria hi ha un relat molt interessant per potenciar la ciutat.

Per què va marxar d'Agbar/ Suez?

Les tornades de les expatriacions internacionals mai han sigut fàcils i, en aquell moment, no vaig trobar un encaix que em plagués i vam arribar a un acord de desvinculació.

Per què li va interessar la gerència d'Aigües de Manresa?

Hauria pogut continuar la carrera internacional. Els 5 anys a Bristol van ser molt profitosos, però vaig pensar que era el moment de tornar i aplicar tots aquests coneixements a una escala més local. Aigües té una dimensió que permet fer moltes coses, permet construir i la posició de gerent és privilegiada per poder fer propostes creatives. Combinar una visió macro i micro permet aprenentatges en tots dos sentits. La dimensió no és allò essencial d'Aigües de Manresa, que dona un servei d'excel·lència, m'ofereix un projecte interessant i jo crec que tinc coses a aportar.

Si els seus antics caps a Agbar van estar interessats a comprar Aigües de Manresa, el fet que vostè sigui ara el nou gerent pot facilitar aquesta compra?

Primer de tot, aquesta decisió no estaria a la meva mà sinó a la del consell d'administració. Ara, vostè pot dir: sí, però ja sabem el grau d'influència que pot tenir un gerent en una operació així. L'únic que li puc dir és allò que jo sincerament penso: no crec que fos una bona solució. Aigües de Manresa té una situació molt sanejada. Quant a dimensió no té res a guanyar per entrar a formar part d'un gran grup. Al contrari, ens faria perdre personalitat, ens faria perdre iniciativa i, possiblement, fins i tot capacitat. No crec que fos bo. Això deixant molt clar que no es pot dimonitzar la gestió privada. Hi ha gestió pública i privada bona i dolenta, però en aquest cas hi ha una gestió pública bona, així que no cal canviar i menys quan la tendència és reprendre el control de la gestió de l'aigua en mans públiques. Anar en direcció contrària no s'entendria.

Darrerament hi ha moltes rebentades. Què passa?

Les xarxes pateixen amb canvis sobtats de temperatura. Tenim 1.300 quilòmetres que anem posant al dia constantment.