L'astrofísic manresà Ignasi Ribas ha liderat l'equip internacional d'investigadors que ha confirmat l'existència d'un planeta similar a la terra que orbita al voltant de l'estrella Barnard, una nana roja d'entre 7.000 i 10.000 milions d'anys, el doble de vella que el sol.

És 3,2 vegades més gran que la Terra, i una de les dades més destacades del descobriment és que és a sis anys llum. És el segon sistema estel·lar més pròxim a la Terra descobert fins ara. «Un veí del nostre entorn solar», ha explicat Ignasi Ribas a Regió7. L'any 2016 es va descobrir el Proxima b, que és a 4,37 anys llum. Ribas també va participar en la investigació del Proxima b. El treball de recerca del manresà es publicarà aquest dijous a la revista Nature.

Ribas és director de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya. Ha dirigit aquesta recerca juntament amb el també astrofísic català Guillem Anglada-Escudé, professor a la Universitat Queen Mary de Londres, el descobridor de Proxima b.

Segons ha explicat Ribas a aquest diari, es tracta d'un planeta en una «regió una mica difosa», el que dóna més valor a la recerca perquè aporta llum a una part de l'univers desconeguda. Per a Ribas, però, és com si fos el veí del replà de l'escala.

El descobriment genera interès perquè permetrà centrar noves investigacions en aquesta zona, a on no es descarta que hi puguin haver altres planetes més petits, i perquè la seva proximitat amb el sistema solar podrà fer que «en puguem prendre imatges» en els pròxims anys, quan hi haurà la tecnologia necessària per fer-ho.

Se situaria fora de la zona habitable, però dins el que s'anomena línia de gel. La distància del planeta respecte l'estrella a partir de la qual compostos volàtils com l'aigua poden condensar-se en gel sòlid. Ës improbable que tingui aigua líquida a la superfície, però no espot descartar que n'hi hagi al subsòl.

Ribas també ha destacat que fa 50 anys es va descobrir l'estrella Barnard, i que des de llavors s'ha especulat amb la possibilitat que hi hagués un planeta orbitant al seu voltant. Ara l'estudi de l'astrònom manresà ho ha confirmat amb noves tecnologies i analitzant una «quantitat ingent de dades» recollida durant més de 20 anys. «Ha sigut una feinada descomunal». A l'estudi que ha coordinat, ha destacat Ribas, hi han participat una seixantena d'investigadors de 10 països diferents.

Ribas va ser el pregoner de les festes de la Llum l'any passat on va reflexionar, com no, sobre l'univers i la ciència. Va fer una crida a fomentar l'esperiit crític, a dubtar de tot allò sense fonament i va defensar l'educació com l'element més essencial per garantir un futur millor.