Les residències d'avis de Manresa acumulen una llista d'espera de 518 persones, tenint en compte que una mateixa persona pot fer més d'una sol·licitud, segons recull la Diagnosi de les necessitats assistencials actuals i futures de la gent gran.

La diagnosi és el resultat del compromís del govern municipal després que el 16 de maig del 2017 el ple de l'Ajuntament de Manresa aprovés «elaborar, abans d'acabar l'any 2017, una diagnosi de les necessitats assistencials actuals i futures, en un horitzó de cinc anys, de la gent gran de Manresa pel que fa als serveis que necessiten, amb especial atenció als serveis d'atenció a domicili, centres de dia i places residencials». Aquest treball eleva la xifra de la recerca elaborada per Regió7 i que situava la llista d'espera en 470 (vegeu diari de l'1 de febrer)

En el ple municipal de dijous al vespre, la CUP va fer preguntes sobre places de residència a la ciutat i la regidora d'Acció Social, Àngels Santolària, va lliurar en mà als grups municipals la Diagnosi de les necessitats assistencials actuals i futures de la gent gran, en la qual consta que Manresa té 469 places, de les quals 91 de públiques, 135 de concertades i 243 de privades.

La diagnosi recorda que la taxa d'envelliment de Manresa és superior a la mitjana catalana i que es preveu que durant els propers anys, el col·lectiu de persones que superen els 65 anys continuarà creixent.

La diagnosi afirma que, des de la perspectiva dels darrers vint-i-cinc anys, no s'ha parat d'impulsar nous serveis assistencials per a la gent gran. Però això no vol dir que s'acabin atenen totes les necessitats. A més d'incrementar el nombre de població envellida, també augmenta la percepció que ha de ser el sector professional qui s'ha de fer càrrec de la cura de les persones grans. «Les famílies estan perdent la funció cuidadora i s'espera que aquestes tipus de necessitats es proveeixin per part de professionals. Molts cops, amb una vinculació econòmica insuficient (sous baixos, cobertures mínimes...) que requereix la intervenció de polítiques públiques», afirma.

Una altra afirmació és que «l'esforç del sector públic a l'atenció residencial no es visualitza suficientment». Explica que mentre s'observa que el sector públic aposta clarament per l'atenció domiciliària, en l'àmbit residencial s'observa una presència important del sector privat. «Encara que, sovint, mitjançant la fórmula de places concertades. Situació que deslliura l'administració de la gestió diària, però que resta visibilitat a la seva aportació».

Segons l'estudi, existeixen anomalies en el sistema d'atenció a les necessitats assistencials. Les persones grans busquen seguretat, institucions totals que donin cobertura a les seves necessitats actuals o futures. Es detecta uns resultats contradictoris, atès que malgrat que es prefereix l'atenció domiciliària, la demanda no satisfeta s'orienta a l'atenció residencial.

«El Servei d'Atenció Domiciliària apareix com un servei desconegut, poc present. Tal vegada invisible a ulls de la ciutadania», diu.

També deixa constància que «es produeixen fugues assistencials cap als municipis de la comarca» i que cal estar atents als efectes de la llei de l'oferta i la demanda en uns serveis destinats a persones amb capacitats econòmiques limitades.