Acaba de tocar la pantalla del mòbil i s'ha gastat 800 euros en una aposta d'un partit de dobles de tennis femení, d'un torneig de segona fila. Si guanya, s'embutxacarà 1.330 euros. Si perd, els dirà adeu a tots. El Jordi (nom fictici) té 25 anys. En fa una mica més d'un que es va aficionar a les apostes on-line, un sector a l'alça, que s'anuncia pertot arreu i a totes hores i que, segons alerten els experts en addiccions, està atrapant cada vegada gent més jove i la rapidesa amb què sorgeix l'addicció és molt superior a la de les màquines físiques. A Althaia, el 2015, el 3,2% de tots els pacients de la Unitat de Joc Patològic i Altres Addiccions no Tòxiques s'hi tractaven per la seva addicció a les apostes esportives on-line. El 2017 ja suposaven el 6,6 % i aquest 2018 s'ha arribat a l'11,32 %, quatre vegades més que fa tres anys.

El cas del Jordi és especial. Paga mensualment a un expert en esports i el joc perquè el guiï a l'hora de fer les seves apostes (figura coneguda com a tipster). I, de moment, la jugada li ha sortit bé. Però la línia entre la diversió i l'addició és molt fina. Això és el que li ha passat a l'Ernest (també nom fictici), un manresà de 35 anys que igualment prefereix mantenir-se en l'anonimat. «En dos anys he pogut arribar a perdre 16.000 euros» relata a Regió7, i concreta que es troba en tractament i que ha aconseguit estar des del mes de febrer sense jugar. Pel camí, ha perdut la feina. «Estava massa pendent del mòbil i més agressiu», lamenta, i reconeix que va enganyar gent per aconseguir diners; mentides com «demanar 100 euros per pagar el lloguer però que en realitat eren per gastar en apostes».

Un negoci de 560 milions

Segons dades del sector, les empreses de joc en línia d'Espanya sumen més de 840.000 usuaris i l'any passat van tenir un marge de negoci -la diferència entre ingressos i pagaments als premiats- de 560 milions d'euros. El 55,5 % del pastís procedia de les apostes online (el 30% més que el 2016), el 30,7 % dels casinos web i el 10,6 % del pòquer virtual. Això, en un país on el 16,2 % dels espanyols reconeix haver fet una aposta on-line almenys una vegada i on el 0,3% del total de la població està catalogada com a jugadora patològica, és a dir, que la seva vida està focalitzada a jugar.

El perfil del jugador en línia sol ser home (un 83% per un 17 % de dones), d'entre 18 i 43 anys. Però s'han detectat casos, a Althaia també, de menors que han utilitzat la targeta de crèdit dels pares per poder apostar. L'Ernest en dona fe i diu que encara pot ser més fàcil: «Un nano de 14 anys pot apostar donant 20 euros a un amic més gran i ja està».

Guanyar un cop enganxa

La doctora Dominica Díez, psicòloga responsable de la Unitat de Joc Patològic i Altres Addiccions no Tòxiques d'Althaia, assenyala que el que du a jugar és sempre el mateix: amb pocs diners, guanyar-ne molts. I apunta: «Ningú s'enganxa si no ha guanyat alguna vegada». Per això moltes companyies regalen bons de benvinguda. L'Ernest n'és un exemple. «Vaig començar a apostar on-line en una final de Champions, vaig encertar el resultat i vaig guanyar calés. Amb 10 euros me'n vaig endur 120», recorda, i afegeix que anteriorment ja se solia gastar uns quants diners cada dia en màquines i loteria. Del futbol va passar a altres disciplines de les quals no tenia tants coneixements, i a totes hores. Apostava al futbol japonès, al bàsquet americà... «Tot el dia tenia alguna aposta en joc, en tot tipus d'esports i països; jugava diners a l'NBA i no dormia, mirava els partits de matinada per tancar l'aposta en directe».

Com detectar que una persona és addicta a les apostes online?

Com detectar que una persona és addicta a les apostes online?

Poder jugar a qualsevol hora i sense el control ni supervisió de ningú fa que l'addicció sorgeixi més ràpid que en altres tipus de jocs i que l'addicte es pugui gastar molts diners en poc temps. «La meva dona no sabia que era addicte», apunta l'Ernest, que continua: «Quan vaig perdre la feina vaig explotar. Em va venir un atac d'ansietat i vaig decidir que ho havia de dir a tothom; a amics i a família els vaig demanar que no em donessin mai diners».

Intentar que la banca perdi

El Jordi, per la seva banda, té una ajuda extra a l'hora d'apostar. Cercant per Internet es troben webs d'autèntics especialistes de l'esport que s'ofereixen a exercir de guia i que fan un control al minut de les quotes disponibles i de com fluctuen. En el seu cas paga 50 euros al mes i rep les indicacions a través de l'aplicació Telegram. «La dona d'aquest jugador està embarassada i parirà; s'esborrarà del torneig», és un exemple de la informació que rep. Les cases d'apostes persegueixen aquest tipus de pràctica i solen bloquejar els usuaris que guanyen massa. La seva resposta: crear comptes a nom d'altres usuaris i manipular la IP del PC per evitar ser detectats.

Anuncis per tot arreu

Un dels pilars sobre els quals se sustenta el negoci de les apostes esportives és la publicitat. Es fa difícil veure un programa esportiu, assistir a un partit o navegar per Internet sense que els ulls se'n vagin cap a un anunci d'apostes online. La Direcció General d'Ordenació del Joc xifra en 29 milions d'euros els diners que es gasten cada mes les empreses en publicitat, bons i patrocinis, i no hi ha una regulació específica que ho limiti. El Consell Català de l'Audiovisual ha dut a terme una anàlisi profunda i conclou que els menors d'edat estan sotmesos a nombrosos impactes publicitaris en relació amb el joc i les apostes en tot tipus de mitjans de comunicació. «Canvio de canal quan anuncien apostes, o me'n vaig a beure aigua», diu l'Ernest.

La doctora Díez lamenta que les cases d'apostes estiguin fent arribar a la societat la idea que apostar és com un esport i, per fer-ho, s'utilitza la imatge de cares conegudes, com ara l'actor José Coronado o els esportistes Cristiano Ronaldo o Rafa Nadal. «S'està idealitzant el joc», alerta.