Ja tornem a ser novembre i la violència masclista continua aquí. Dia rere dia, cada vegada més normalitzada entre nosaltres. És a dir, la situació no millora, empitjora i això no és bo: actes violents, fets i insults que ja ens semblen correctes malgrat que no ho són. Malament!

Vivim en una societat patriarcal, cosa que us recordo cada any, que no vol canvis, però a la qual ens hem d'enfrontar per poder guanyar.

No ens podem quedar sense fer res. Per aconseguir-ho, cal reconèixer el problema: tenim un problema! I, un cop reconegut, podem seguir buscant solucions. Tothom, dones i homes, hem de posar el nostre granet de sorra si ho volem canviar. Sobretot, ser positius, creure'ns que és possible i, finalment, fer créixer l'autoestima per poder superar les pors. Perquè la por és una emoció per detectar el perill, però, mal gestionada, ens pot paralitzar, fer quedar reprimides i generar greus problemes. Hi ha diferents graus de por, que passen de la senzilla desconfiança i el temor, al terror, el pànic i l'ansietat.

Hem de ser valentes/s davant les pors. Sobretot, davant el maltracte, sigui del tipus que sigui. Davant la violència masclista ens hem d'aixecar, fer fora les pors i dir prou. Ens en podem sortir i una solució és creure en un/a mateix/a. Perquè som l'única persona de la qual no podem fugir mai i, per tant, amb qui millor hem de viure per sobreviure.