Des de fa gairebé 38 anys que soc metge de família; a les acaballes de la meva vida professional, em sap molt greu i em provoca molta tristor haver de dir que ara desenvolupo la meva feina molt pitjor que fa 30 anys, ratllo els dies que he treballat al calendari.

L'essència de fer de metge és la relació de confiança que s'estableix entre dues persones: el pacient i el metge, al voltant d'aquest nucli ha crescut una enorme estructura on coexisteixen interessos polítics, econòmics, corporatius, administratius, etc.

Des que vaig començar a exercir tinc el mateix temps de visita, al voltant de 10 minuts, cada cop se'm fan més curts pel volum de visites però sobretot per la seva complexitat, que ha crescut exponencialment per l'envelliment de la població. Això fa que la concentració per prendre decisions ha de ser màxima perquè si modifiquem un tractament per un problema de salut hem d'estar molt atents que no impliqui que un altre es desestabilitzi. Fa massa anys que estem sotmesos a una pressió insostenible i això passa factura. Em nego a deixar aquest llegat a les professionals que vindran perquè no és just.

Fa unes setmanes unes directives tenien la poca vergonya de demanar-nos que hi posem més bona voluntat, apel·lant a la nostra vocació, per tal de millorar la situació actual. Gràcies a la bona voluntat dels professionals que hi posem molts esforços, compromís i dedicació personals fent durant molts anys jornades de 80 hores seguides de caps de setmana, pagar-nos la formació continuada i amb sous molt allunyats del nivell de responsabilitat que tenim, aguantem el sistema tot i els polítics i gestors que no tenen ni idea del que significa establir i mantenir la relació de confiança entre dos actors que han estat i són considerats secundaris tot i que són els que fan la feina. El seu menyspreu reafirma la seva mediocritat i ineptitud, tant li fa qui governi a Salut.

Algú qüestiona el tècnic que ve a casa a arreglar la rentadora dient-li què ha de fer, com ho ha de fer i en quant temps ho ha de fer? Als metges sí, sobretot aquells que haurien de tenir com a objectiu procurar i facilitar tots els recursos necessaris per a l'excel·lència en cada acte mèdic, per aconseguir-ho, entre d'altres, cal garantir un finançament adequat a les necessitats de primària, tenir temps per poder dedicar-lo al pacient i no a l'ordinador, que el criteri mèdic sigui vinculant per als polític i gestors, una veritable capacitat organitzativa dels centres, poder de decisió de compra i de gestió dels recursos del nostre nivell assistencial, recuperar el poder adquisitiu perdut i pagar com cal als metges pel seu alt nivell de responsabilitat i planificar seriosament i acurada les necessitats de professionals de primària. Només així podrem fer la nostra feina com es mereixen els ciutadans i evitarem la constant sagnia que significa que molts dels nostres metges hagin de marxar del país.

Animo a tots els metges de primària a participar en la vaga dels dies 26 al 30 per a exigir la recuperació de la dignitat i el respecte de la nostra meravellosa, però tan soferta, professió, fent-ho ens impliquem a preservar i millorar la seva l'essència, els altres no ho faran.