Al final de l'abril del 1938 es van mobilitzar uns 30.000 joves nascuts el 1920 per lluitar al bàndol republicà durant la guerra civil. És l'anomenada Lleva del Biberó. Tenien 17 anys. Havien de cobrir tasques auxiliars, però el 25 de juliol ja participaven en l'ofensiva republicana a la batalla de l'Ebre. També van ser al front del Segre, on es van lliurar les cruentes batalles del Merengue i del Valadredo. Molts van morir al front i la resta va patir la repressió: «La majoria va anar a camps de concentració o presons franquistes i van haver de tornar a fer el servei militar. Així, no van poder tornar a casa fins al cap de 6 o 7 anys. Qui no va pedre la vida, va perdre la joventut», assegura l'historiador Joaquim Aloy, impulsor de l'Associació Memòria i Història de Manresa.

Amb motiu del 80è aniversari de la mobilització de la lleva del 41 (s'anomena així perquè és l'any en què feien 21 anys), l'Ajuntament de Manresa i el Consell Comarcal del Bages homenatjaran aquest diumenge (a les 11.30 h, al saló de sessions) els biberons de la comarca, un acte al qual assistiran deu bagencs supervivents, que han complert els 98 anys. L'acte és impulsat pel Consell de la Gent Gran de Manresa i el del Bages. També hi col·labora l'Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó-41, que es va fundar el 1982 per iniciativa del capelladí Antoni Quintana Torres (1920-2007), veí de Manresa des del 1951.

Per organitzar l'homenatge es va fer una crida per localitzar els supervivents de la lleva i recollir informació dels desapareguts. Només a Manresa, la crida a files va arribar a 291 nois: «Que no vol dir que tots anessin al front, perquè hi va haver molts emboscats. Ja es veia clarament qui guanyaria», diu Aloy.