La densificació del Barri Antic de Manresa és un dels problemes que constata el treball final de màster de l'arquitecte Pere Santamaria, centrat en aquest sector de la ciutat. Justament per això, molt sovint es parla d'esponjar-lo. Dels 255.078 m2 que hi ha en total, el 52,33 % (133.494 m2) estan edificats i, d'aquesta superfície edificada, només el 6,03 % correspon a solars buits en els quals es podria construir, un percentatge que ha augmentat els darrers anys com a resultat dels enderrocs que s'han portat a terme al sector.

L'altre 47,67 % de la superfície total (121.584 m2) és l'espai no edificat (places i carrers i patis d'illa i jardins privats). En metres quadrats, la superfície edificada inclou 103.542 m2 d'edificis, 21.906 m2 d'equipaments i 8.046 m2 de solars edificables. A la superfície sense edificar hi ha 92.918 m2 que són l'espai públic (carrers i places) i 28.666 m2 que són l'espai privat (patis d'illa i jardins privats).

En l'apartat de conclusions urbanístiques de l'estudi, Santamaria hi fa notar que «la gran densitat pel que fa a l'edificació que hi ha en una gran part del nucli antic i l'excessiva fondària de les parcel·les, porta a concloure que les que tenen més de 16 metres de fondària haurien de tenir un pati interior per poder garantir la il·luminació i ventilació de les estances interiors i aconseguir així que els habitatges puguin tenir les condicions mínimes d'habitabilitat». A més a més, «el 10 % de les parcel·les tenen menys de 4 metres d'amplada i es proposa que, a causa de la impossibilitat de complir tots els requeriments del Codi Tècnic de l'Edificació i l'accessibilitat, únicament es puguin construir i/o transformar en habitatges unifamiliars».

Les més denses, les més antigues

«Les zones més denses es corresponen amb les més antigues [sector Sobrerroca-plaça Major], mentre que les zones amb més presència d'espai públic estan al costat de les antigues muralles, on originàriament hi havia els convents i esglésies [sector Sant Domènec]». La conclusió final és que, «vist l'estat de conservació dels habitatges, es podria plantejar la possibilitat d'enderrocar algunes zones degradades i alliberar espai per a zones públiques».

Un altre dels mapes realitzats en el seu treball, en el qual, recordem, hi ha per primera vegada recollides en un mateix plànol totes les plantes dels edificis que formen el Barri Antic, hi consten el que anomena àrees de tensió urbanística (vegeu el plànol de la pàgina 3). En aquest cas, el que ha fet ha estat aplegar en un mateix plànol els edificis amb una densitat superior a 4,5 m2 construïts per m2 de sòl; els edificis amb sistemes constructius en estat de conservació deficient o molt deficient; i els edificis el mal estat dels quals requereix propostes d'actuació urgents (informació que ha pogut extreure a partir de les dades de l'Ajuntament corresponents a les inspeccions tècniques dels edificis, les ITE).

Els punts on coincideixen els tres paràmetres esmentats -una gran densitat, sistemes constructius en mal estat de conservació i els que necessiten mesures urgents- són aquestes zones de tensió urbanística, que «haurien de ser susceptibles d'estudis a nivell global per tal de determinar la viabilitat de la seva rehabilitació o si, arribat el cas, fos més convenient el seu enderroc i, per tant, la renovació urbana de la zona» on estan situats, apunta.

Molta densitat en el 54 %

En xifres, els edificis amb molta densitat són un total de 295 dels 539 edificis d'habitatges (sense incloure-hi els equipaments públics ni privats) que hi ha al Barri Antic. Representen el 54 %; més de la meitat. Els edificis que estan en mal estat són 169 (31%). Finalment, els que requereixen mesures urgents sumen 131 edificis (24 %). Els que reuneixen les tres condicions són 45 (8 %). Santamaria posa en relleu que en aquest cas l'objectiu no va ser tant assenyalar edificis individuals, sinó les zones degradades on se situen.

L'observació del mapa permet constatar que aquestes zones amb més problemes estan repartides per tot el Barri Antic, amb més concentració a la banda est a partir del Born i en segons quins vials. És el cas del de les Piques i del Sobrerroca.