Anna Roca (Santpedor, 1992) va obtenir el millor expedient acadèmic de tota la Fundació Universitària del Bages de la promoció 2017-2018. Va fer Infermeria. Treballa a la planta d'hospitalització de Pediatria de l'Hospital de Sant Joan de Déu i també en un centre de primària de l'ICS. La música i la dansa són les seves grans aficions, sense oblidar el ioga «per desconnectar la ment». Va treure un 9,3 de mitjana a tot el grau.

Es va arribar a imaginar que trauria el millor expedient de la seva promoció?

No. Jo sempre he sigut molt aplicada i he tret bones notes, però sense destacar. Sí que a l'institut Lluís de Peguera em van premiar juntament amb dos companys més també pel millor expedient. Vaig pensar que havia sigut un any que havia treballat molt, m'agradava, que m'ho havia merescut i ja està. No m'esperava que en un grau de quatre anys trauria el millor expedient de tota la FUB.

Per què va fer Infermeria?

Tinc un germà que té síndrome de West, que és una malaltia rara. Viu entre Ampans i a casa. De petita sempre deia que el volia curar, i el tema de la salut sempre m'ha tibat molt. Jo sempre tenia més al cap fer Medicina. Hi vaig quedar a les portes per la selectivitat. Tenia molt bona nota però em venia de dècimes. Va ser una mica frustrant perquè no sabia si repetir la selectivitat. És aquell moment que no saps què vols fer, que has de triar i estàs enfadat. Hi havia gent que em deia que em preparés a l'estiu per tornar-me a presentar i millorar la nota, i també qui em deia que em veia més d'infermera. Jo tenia la visió que només posaven injeccions i anaven darrere el metge. Un amic del meu pare que és metge em va dir que Infermeria és molt emergent, que fa moltes coses, i és molt autònoma. També dubtava entre Barcelona i Manresa. A última hora em vaig apuntar a la FUB.

Ha sigut com esperava?

La FUB ha estat bé perquè hi ha un ambient familiar, amb molt bon contacte i tracte amb els professors. Fer pràctiques aquí també és una sort. M'ha sorprès que sobretot a atenció primària, que és el que a mi m'agrada, la infermera és molt autònoma. Hi ha molta feina a fer i s'ha d'estudiar molt per ser una bona infermera. Jo tenia la visió que t'ensenyarien quatre coses, però hi ha molt a fer.

I dins de les especialitats que hi pot haver a Infermeria, es decanta per l'atenció primària?

M'agrada més el tracte amb el pacient i la promoció de la salut que no pas curar. Treballar per prevenir i fer més educació de la salut. A l'hospital estàs més sota supervisió mèdica. I dins la primària m'agrada més la pediatria.

Ja que ha tret el tema de la prevenció, tenim prou cura de la nostra salut ?

Fa poc temps que m'hi dedico, però veig que de mica en mica la gent entén cada cop més el circuit. Encara s'ha de fer molta feina. Jo veig que els pacients confien molt en les infermeres.

Com ha anat el canvi del món universitari al món laboral?

Fent pràctiques ja t'adones de com van les coses. Però quan hi ets i tens tota la responsabilitat és una altra cosa. El que m'ha marcat més és aquesta responsabilitat que tenim i també els horaris. Quan fas pràctiques tens un horari molt maco, i ara treballes festius, nits, tardes... i això també ho has de saber portar.

Què s'ha de fer per tenir no el millor expedient, sinó un bon expedient?

No ho sé. Penso que cal perseverança. Ser constant. Anar a classe cada dia és clau, tot i que molta gent no ho veu així. Jo no m'estaré 10 hores estudiant. Jo ho faig cada dia una mica, com una formigueta. La clau és l'organització i la constància, i no deixar-ho per a l'últim dia, perquè llavors és impossible. També intentar entendre-ho tot molt, per això és important anar a classe i demanar el que no entens. Si vas a casa amb les idees clares pots consolidar conceptes. Seria incapaç de no anar a classe i haver-ho d' empollar tot. Hi ha gent que potser això li funciona.

Considera que és difícil el grau d'Infermeria?

No. Penso que tothom ho pot fer. L'important és entendre el que estàs fent. El que és difícil és empollar una cosa que no entens. Penso que si t'agrada i t'interessa, tothom ho pot aconseguir.

Vol continuar estudiant?

Ara faran oposicions per entrar a atenció primària. És el primer pas per tenir una cosa més estable. I t'has de continuar formant. De pediatria només hem fet 6 crèdits en 4 anys, que és molt poc. Tinc clar que t'has de seguir formant per tu, per la teva seguretat i pels pacients. Alguna cosa faré, però he de veure cap on vaig.

Algun pacient li ha plantejat algun tema que no ha estudiat?

Més que un cas, a vegades et fan preguntes de les quals no sé les respostes. Penso que és millor dir que no ho sé i que ho consulti, que no pas inventar-m'ho. Potser et sona el que et demanen. Però prefereixo comentar-ho i així m'asseguro que el que li dic és cert.