Amb tres edicions del primer Màster oficial en Metodologia de la Simulació, que va anar precedit d'una edició en format de post-grau, UManresa-FUB, mitjançant el Centre Internacional de Simulació i Alt Rendiment Clínic (CISARC), ha esdevingut una de les institucions universitàries pioneres a apostar per la simulació com a eina d'aprenentatge.
Sovint s'associa la simulació a l'àmbit clínic, especialment com a eina d'entrenament dels professionals de la salut per garantir la seguretat del pacient, però és una metodologia que va més enllà i que s'està estenent a molts altres àmbits professionals, com l'humanitari, la restauració i la indústria, que l'han posat a la pràctica i n'han comprovat els avantatges. A UManresa s'utilitza sistemàticament en la pràctica totalitat dels graus de ciències de la salut i de ciències socials, així com en alguns dels màsters i postgraus que imparteix el Centre Internacional de Formació Contínua del campus Manresa, com el MBA.
La implantació de la metodologia de la simulació com a aposta estratègica de la institució ha comportat haver de formar el professorat en l'ús d'aquesta eina formativa. Se'ls ha dotat dels coneixements necessaris per poder dissenyar estratègies basades en la simulació que constitueixin autèntiques experiències d'aprenentatge lligades a la realitat que els alumnes hauran d'afrontar en la seva activitat professional, ja sigui en l'àmbit de les ciències de la salut o de les ciències socials.
Com a conseqüència d'aquesta aposta, a hores d'ara, UManresa disposa d'una borsa de formadors especialitzats en simulació integrada per 14 persones, tant de l'àmbit de la salut com de les ciències socials. A aquestes cal sumar-hi totes les persones que en els dos darrers anys han passat pel Màster de Simulació, que poden actuar com a facilitadors en el procés d'aprenentatge.
L'instructor i el facilitador
La simulació requereix dues figures clau: per una banda, la de l'instructor, i, per l'altra, la del facilitador. El primer treballa en la consolidació de coneixements en un estadi molt inicial. El seu objectiu és assegurar-se que l'alumne assoleix l'esquema mental d'un procediment -què ha de fer, com ho ha de fer i en quin moment- per evitar errors. El facilitador treballa zones de simulació de més alt nivell amb persones que ja tenen un alt nivell de competència, però que convé que revisin els processos quan es treballa en equip. Això vol dir que «no qualsevol docent pot fer simulació, cal que dar-rere de cada activitat hi hagi un impacte en forma de coneixement o de transformació d'actituds, i això només ho pot fer algú que tingui una formació específica en aquest àmbit», explica Aida Camps, responsable de simulació a UManresa.
Per estendre la metodologia de la simulació a tota la universitat, ja fa tres anys que hi ha un professor responsable de simulació que actua com a coordinador d'aquest tipus d'activitat a cadascun dels graus que s'hi imparteixen.
Infermeria, pionera
Fa molts anys que els estudis de ciències de la salut d'UManresa utilitzen metodologies similars a la simulació per aprofundir en l'aprenentatge d'algunes habilitats que han de desenvolupar els alumnes. Els estudis d'Infermeria van ser pioners en l'ús del rol playing per simular situacions reals de relació amb pacients. Els estudiants havien de resoldre els casos que es plantejaven amb l'ajuda de persones que feien d'actors.
Tot i que, inicialment, la simulació anava molt lligada a l'àmbit clínic, hores d'ara el seu ús s'ha demostrat útil en molts altres àmbits. En el cas d'UManresa s'ha estès a gairebé tots els graus, però especialment a l'àmbit de l'Administració i Direcció d'Empreses. Segons Aida Camps, «s'ha constatat que pot servir per gestionar els errors que es poden produir en una empresa. La simulació ens permet generar entorns segurs on es poden produir aquests errors, dels quals es poden treure aprenentatges i on reflexionar sobre els processos i les decisions preses. D'aquesta manera, ajudem els equips a analitzar els errors per viure'ls, no com a fracassos, sinó com una oportunitat per millorar. En un moment en el qual hem de conviure amb molta tecnologia, ens autoexigim molt més com a professionals, i la simulació ens obre una finestra a treballar la humanització dels professionals, utilitzant metodologies d'aprenentatge que permetin analitzar les equivocacions i transformar-les en oportunitats. Hem d'aprendre a experimentar l'error per veure quins són els nostres mecanismes de resposta i de reacció».
Algunes empreses s'han interessat per aquesta metodologia i UManresa ha impartit diferents formacions que han aconseguit «un destacat impacte en els equips de treball que hi han participat», explica Aida Camps. Per exemple, diu, hem fet formació per a persones que treballen dins d'una estructura hospitalària, fora de l'àmbit clínic, en tasques d'atenció a l'usuari. «El feedback que tenim de les empreses que hi han participat ha estat molt positiu, perquè ha estat de molta utilitat», diu Camps. Metges Sense Fronteres ha estat una altra de les organitzacions que han participat en activitats basades en la simulació. Segons ha explicat la responsable d'aquesta formació a l'organització, Marta Iscla, «no hi ha cap altra metodologia d'aprenentatge que tingui aquesta màgia i que sigui tan generosa amb les possibilitats de millorar com a professionals».
Lluís Blancafort, enginyer i economista i alumne del Màster de Simulació, qualifica la metodologia de «realment espectacular i de llarg recorregut en sectors empresarials en àrees tan diverses com la formació, els recursos humans, l'àmbit comercial o la producció». La seva tesi doctoral es concreta en el desenvolupament, execució i validació d'una sessió de simulació per potenciar algunes competències estratègiques que ha de tenir el personal d'atenció al client en restaurants de perfil mitjà-alt.
Una eina bàsica a l'empresa
La comunicació, el lideratge, la presa de decisions, la direcció d'equips, la negociació o la resolució de conflictes són competències que formen part de les habilitats que han de tenir les persones que es dediquen a la gestió empresarial, però són difícils de treballar i d'avaluar amb els mètodes d'aprenentatge convencionals. Jordi Conca, director dels estudis d'ADE de la facultat de Ciències Socials, explica que tant al grau, com al MBA i a les escoles d'emprenedors d'UManresa, la metodologia de la simulació s'ha convertit en una eina imprescindible per treballar totes aquestes competències. Les habilitats es desenvolupen en sessions de simulació que inclouen la celebració de juntes d'accionistes, negociacions, presentacions de plans de social media, gabinets de crisi, entrevistes de feina, entre d'altres. Algunes d'aquestes simulacions, com és el cas d'una negociació laboral entre el comitè i la direcció d'una empresa, es duen a terme amb la col·laboració de professionals d'empreses del territori. «No es tracta de fer teatre», explica. «Hi ha tota una preparació prèvia dels objectius que es persegueixen amb cada activitat i les competències que volem treballar».
Ja fa tres anys que els estudis d'ADE treballen utilitzant aquesta metodologia. «Els alumnes en fan una valoració molt positiva, fins al punt que assignatures que fins ara tenien valoracions més baixes, amb la introducció de la simulació han passat a ser entre les millor valorades», fa notar Conca.
