Les campanes gegants del nucli antic fan molta patxoca penjant juganeres al mig del carrer, però el cub vermell de la plaça de Crist Rei és l'estrella del Nadal a Manresa. «¡Estupendo, hermoso!», repetien admirades dues hondurenyes sota el volum lluminós tot assajant la millor posició per a una selfie. «Nosaltres hi passem cinc cops al dia», assegurava una mare riallera empenyent el cotxet del seu fill. Només hi faltaria que hi muntessin la rebuda del patge reial perquè l'atracció es convertís en la diva de les fotografies de manresans i forasters durant les properes setmanes.

-Aquesta foto va directe a l'Instagram, oi?

-Home, evidentment!

Loubna El Bouzidi -a qui la seva amiga Fatima Ezzahrioui adjectiva com «la reina del postureig- explicava ahir a la tarda que «encara no hi havia passat, i és molt xulo». «M'ha encantat», admetia la Fàtima, tot i que «fins ara sempre l'havia vist apagat, i mentre el muntàvem semblava una presó».

Si queda algú que encara no l'ha vist s'ha d'imaginar un cub que s'aguanta per les arestes, amb un passadís interior que permet creuar-lo i les parets -transparents, imaginàries- engalanades amb centenars de llumets vermells. Tan senzill com això, però alhora tan eficaç i seductor: només calia mirar els ulls esbatanats i el somriure màgic de la menuda Anaïs, germana del Gerai i filla de Soraya Cabrerizo. Tots tres són de Lleida i visitaven l'espai per primer cop en companyia de la tieta de la noia, la manresana Antonia Cabrerizo. «Molt, m'agrada molt, sobretot aquest color tan vermell», va dir la Soraya, i lamentava que a «Lleida no hi ha res tan xulo com això». Com a mínim s'endurà una imatge de grup que un pal de selfie va fer encara més lluïda amb la cortina vermella de fons.

La mirada de Josep Campos, regidor de Promoció Econòmica de l'Ajuntament de Puig-reig, és especial: ell i Susanna Balaguer van baixar ahir la tarda a fer una volta per Manresa i van quedar gratament sorpresos de l'efecte que aconsegueix el dau vermell. «Això ha de costar molts diners», reconeixia el responsable de gestionar la il·luminació nadalenca de l'espai públic de la vila berguedana. «Nosaltres hem prioritzat el color verd, hem pensat que quedava més bé i l'hem combinat amb tons blancs i blaus», va aclarir Campos, mentre la Susanna va dir que «no és res, però és original».

Gerard Moner i Maria Arife també van complir el ritual del selfie, tot i que ell troba que «és una mica excessiu, tota la llum concentrada en un sol punt». Amb pressa perquè no volien perdre el tren, s'ho mirava de fora i reconeixia que passar per dins té la seva gràcia.

-S'hi pot entrar, tens raó. Però no es toca, eh.

Un pare rere un fill amb ganes de moure's i jugar. Una mare que s'ajup amb una filla amb poques ganes de mirar a càmera. Una parella acaramel·lada, un grup d'adolescents desvagats. Al final de les festes no quedarà ningú que no s'hagi autoretratat per a la posteritat. El Nadal encara no ha arribat i les xarxes socials ja van plenes d'imatges amb el cub vermell.

«És diferent dels altres anys, queda maco i els nens ho gaudeixen», comentava Ricard Ballut, que també volia immortalitzar el moment amb l'amic Manuel Cristo. Ambdós, però, tenen el cap a una altra banda des del 20 de novembre: eren a l'últim vagó del tren de la Renfe que va descarrilar i hi va haver un mort. Si aquell dia tot era foscor, ahir van aprofitar una estona de llum intensa.