Mari Carme Òrrit Pires, germana dels nens desapareguts misteriosament fa 30 anys a l'hospital Sant Joan de Déu de Manresa, vol posar el seu gra de sorra per donar a conèixer casos similars. Ha creat un espai a Internet en què ella mateixa entrevista persones que tenen un familiar desaparegut i policies que es dediquen a investigar-ne els casos. Assegura que és un problema greu i que la ciutadania no es fa càrrec de la seva dimensió perquè els mitjans de comunicació només es fan ressò de casos molt concrets i no n'esmenten la immensa majoria.

A Catalunya actualment hi ha al voltant de 400 desapareguts. Tot i que el 94% els casos es resolen en un mes, l'any passat la unitat especialitzada dels Mossos d'Esquadra va atendre 4.356 denúncies per desaparicions a tot el país, 171 a la Catalunya Central. Són xifres que evidencien que els casos de desaparicions afecten centenars de familiars de persones de les quals no hi ha rastre, i Òrrit Pires (té els cognoms al revés dels seus germans per una qüestió legal) ha creat un podcast, un espai personal a Internet en què els usuaris pugen un arxiu sonor per donar a conèixer el patiment de les famílies davant la incertesa de no saber on és l'ésser estimat.

«Som invisibles i ens hem de fer veure. Les famílies no tenim informació i no sabem com hem d'actuar per afrontar la situació. Tot i que en l'àmbit policial s'ha avançat en els protocols des que els meus germans van desaparèixer, fa 30 anys, hi ha un problema de fons, i és que falta molta informació. I no només per als familiars, sinó també per a la població en general, que, crec, no és conscient del nombre de desapareguts», explica Òrrit. Per elaborar l'espai d'Internet, té el suport de la ràdio municipal de Súria.

El podcast s'anomena Desaparecidos, nunca olvidados, està actiu a la plataforma iVoox des de fa un parell de mesos i ja ha tingut ressò entre ciutadans interessats per aquests casos i afectats. «Després del primer arxiu que hi vaig penjar, l'Ajuntament de Súria va rebre la trucada d'una persona, d'aquestes que jo anomeno àngels perquè desinteressadament volen donar suport a la gent que es troba en una situació similar a la meva. Em volia proposar que entrevistés el germà d'un noi de 30 anys, i que té una discapacitat mental, que havia desaparegut a l'agost», destaca la manresana. En principi tenia pensat exposar a les xarxes un cas cada dues setmanes, però veient la resposta d'usuaris que la segueixen, i sent conscient que el podcast és una plataforma de difusió per a les famílies, finalment en penja, de mitjana, més d'una entrevista a la setmana.

«La conversa al germà del noi que ha desaparegut a l'estiu va ser interessant perquè em va comentar que abans mai s'havia implicat en aquestes qüestions. I jo li vaig respondre que, com ell, la gran majoria de gent no s'hi implica per desconeixement d'aquesta realitat», indica a Regió7. Òrrit fins i tot ha rebut un missatge des de Mèxic d'una persona que li va comentar que recordava el seu cas perquè llavors vivia al Bages.

L'espai d'Internet també vol posar en evidència que cal millorar la coordinació entre cossos policials de l'Estat en matèria d'investigació de desapareguts i proposa que col·laborin més entre ells. Per aquest motiu entrevista agents de diferents cossos amb la finalitat que exposin amb dades, i des de l'òptica policial, com es porten a terme investigacions i quines són les xifres de denúncies i de casos oberts.

Òrrit afegeix que l'avantatge del podcast és que no cal posar un límit de temps i les entrevistes duren fins que s'ha exposat tot el cas. Una proposta que també pretén donar consol als afectats que hi participen.