Amb les vuit-centes entrades del teatre Kursaal exhaurides, Joaquim Maria Puyal, mestre de periodistes, protagonitzarà demà a 2/4 de 8 de la tarda la nova ponència escènica del projecte «Manresa des d'una altra mirada» plantejada com una reflexió original sobre la comunicació.

Amb la presència sobre l'escenari d'alumnes de la UVic-UCC, música en directe i elements audiovisuals i sonors, Puyal se centrarà en la importància de saber transmetre, comunicar, escoltar i preguntar.

Assegura que procurarà oferir recursos diversos «per fer un acte comunicatiu complex». I afegeix que «no puc garantir que agradi a tothom, però els puc assegurar que serà una actuació diferent».

Diferent, primer de tot per a ell, ja que reconeix que «a la meva vida m'he passat milers d'hores davant d'una càmera, però molt poques damunt d'un escenari».

La causa és que Puyal ha fet moltes classes al llarg de la seva vida, «però mai en un teatre i davant de 800 persones. No hi ha dubte que és un repte diferent».

És conegut que Puyal no és gaire procliu a participar en actes socials, però considera que «el projecte 'Manresa des d'una altra mirada' va molt més enllà».

Hi ha hagut dos factors més que per al mestre de periodistes han estat determinants. Un és que «m'agrada col·laborar amb les universitats i com que Manresa és el cor de la universitat no hi podia faltar». L'altre factor és que «m'agrada la iniciativa de la regidoria de Projecció de Ciutat d'organitzar aquest cicle, però no em sorprèn coneixent com conec Neus Comellas».

També comenta que «quan havia de transmetre seixanta partits del Barça a l'any no tenia temps de fer gaire coses més. Ara és diferent».

Cal tenir en compte que la ponència escènica de demà, «Universitat és cultura, Manresa cor de la universitat», forma part del cicle «La cultura des d'una altra mirada», que és el primer del projecte «Manresa des d'una altra mirada», que posteriorment se centrarà en altres àmbits.Estimular i sorprendre

Puyal creu que el cicle «La cultura des d'una altra mirada» «és possible per la vitalitat cultural de la ciutat, que és molt superior a allò que es podria deduir de l'estricta quantificació demogràfica».

Pel que fa al que espera als vuit-cents espectadors que tindrà al davant demà a la tarda, avança que «si fem una classe de comunicació a l'escenari d'un teatre, em sembla exigible que la classe sigui també un petit espectacle».

Una altra pista que dona és que «damunt l'escenari no estarem sols els alumnes i jo. Però qui ens acompanyarà ja es veurà al teatre». Així que es compromet a procurar que la sessió «sigui interessant no solament per als alumnes de la universitat, sinó també per al públic en general que vingui al Kursaal».

Per tot plegat no nega que «estic una mica nerviós davant l'actuació al Kursaal», però considera que «això és bo».