La presentació d'ahir va ser especial. Sempre ho és, perquè suposa fer pública la carta de navegació econòmica durant tot un any, però tenia un plus important: era l'última que protagonitzava el regidor d'Hisenda, Josep Maria Sala, l'home dels números.
En setze ocasions Sala havia presentat el pressupost. Les vuit primeres en el període de l'alcalde Sanclimens, del 1987 al 1995, i la resta amb l'alcalde Junyent, del 2011 al 2019. Setze pressupostos són molts i picava la curiositat saber si es permetria alguna llicència en el darrer. No va ser així. Va presentar unes xifres que va qualificar de «contingudes» i «molt realistes», perquè «si et relaxes el problema el deixes per al que ve al darrere».
El que deixa sobre la taula és una molt beneficiosa per a l'interès públic reducció de l'endeutament i del dèficit acumulat, assolida amb molt esforç -legítimament tothom vol fer moltes coses, però el tema és que s'han de pagar-, que només sap ell. La pauta que ha aplicat ha estat la de no gestionar els diners públics a la curta sinó a la llarga per «equilibrar el present i el futur». Això vol dir no deixar que a l'Ajuntament se'l mengin els interessos dels préstecs sinó alliberar recursos sòlids per poder anar encaixant millores any rere any.
Recorda el pressupost del 2013 com el més complex, sense accés al crèdit, amb Fòrum fora de combat i sentències judicials feridores. Per a ell el secret és que cap regidor «se senti excessivament maltractat». O sigui, maltractar tothom igual, que, si és a fi de bé, és una manera de ser just. Va acabar assegurant que «encara queda marge de millora».
