A diferència de molts altres nens, Abril Milla Mendoza, de nou anys, està més entusiasmada quan s'apropen les vacances nadalenques que no pas el juny, quan està a punt d'acabar el curs escolar. Té clar que prefereix les baixes temperatures de l'hivern a la calor de l'estiu perquè se submergeix de ple, juntament amb bona part de la seva família, en la representació dels Pastorets dels Carlins. A l'escenari interpreta més d'un paper al costat de la seva germana Júlia, de sis anys; el seu avi, de 78; i els seus pares.

El vincle d'aquesta família manresana amb els Pastorets és atípic. Habitualment, les generacions més veteranes arrosseguen els més joves. En aquest cas, tot i que l'avi de la família, Martí Mendoza, de 78 anys, va ser el primer a entrar a formar part de l'elenc dels Pastorets dels Carlins, va ser la benjamina de la nissaga, la Júlia, la que va arrossegar la resta cinc setmanes després de néixer.

Inicis poc habituals

La mare de les nenes, Sílvia Mendoza, recorda com hi va acabar entrant. «Jo mai abans havia participat en els Pastorets, però el meu pare, que ja feia anys que hi actuava, em va dir, quan jo havia acabat de tenir la meva segona filla, que necessitaven un Nen Jesús. Així que aquell any ho va fer la Júlia. La meva primera nena ja tenia tres anys i també hi va participar fent d'àngel. Com que li va agradar tant, l'any següent les nenes van repetir, i llavors, com que les acompanyàvem als assajos, el mateix grup de Pastorets ja ens va donar papers per representar», explica. De fet, ella i el seu marit, Josep Milla, cada any asseguren que ho deixaran, però sempre els cau algun paper.

L'única actriu vocacional és la filla gran dels Milla Mendonza, l'Abril, i és que, en sortir sobre l'escenari de ben petita i ser una gran amant del teatre, no para de dir als seus pares que de gran vol ser «mestra o actriu». El que està clar fins ara és que la representació ha trastocat horaris i alguns àpats de les festes. «Normalment dinem a casa dels meus pares. I des que estem tots involucrats en la representació dels Pastorets, els dinars acaben gairebé de forma abrupta perquè a les 5 de la tarda ja hem de ser al teatre per començar a preparar-ho tot. Es van acabar, doncs, les sobretaules llargues i ara, un cop hem menjat els torrons, ens afanyem a rentar els plats», explica Sílvia Mendoza.

Però més enllà de trastocar horaris, els Pastorets han creat vincles especials entre l'avi i les seves netes, que a casa tot sovint juguen a representar els Pastorets. Un joc que, d'alguna manera, es converteix en un assaig casolà. «A vegades, quan ens avorrim li dic a l'avi que em digui el seu text i jo li recito el que ve a continuació», explica l'Abril. La mare, satisfeta, destaca que una de les coses que ha aconseguit aquesta tradició nadalenca és que l'avi i les netes tinguin una relació especial.

L'avi presumeix que les nenes se saben tots els textos. A part, l'Abril, la neta gran, també participa en la versió infantil dels Pastorets, i assegura que se sap tan bé els textos que mai s'ha equivocat ni confós de paper. L'àvia de la família, tot i no sortir a cap escena, a vegades ajuda a arreglar el vestuari de l'obra teatral.

Començant de gran

L'avi no és d'aquelles velles glòries dels Pastorets que destaquen els seus vincles des que eren joves. Ben al contrari. Se sent orgullós de sortir a escena, però va començar en el món teatral quan tenia 60 anys. «Jo no sé estar quiet a casa i quan em vaig jubilar vaig buscar activitats per fer. Representar els Pastorets va ser un entreteniment que m'ha donat moltes satisfaccions. I encara ara, en els meus 78 anys, no penso pas en deixar-ho», assegura. De fet, Mendoza també és membre de les agrupacions teatrals Els Atrevits i El Teló i, fins i tot en les festes nadalenques -amb una agenda carregada per les funcions dels Pastorets- té temps d'involucrar-se en altres projectes teatrals i memoritzar nous textos.

Els Milla Mendoza tenen clar que fer Pastorets i sortir a escena és molt més que mantenir viva una tradició a Manresa. És, també, estrènyer els vincles familiars.