43 milions d'euros és el que ha baixat l'endeutament de l'Ajuntament de Manresa durant els dos mandats que ha tingut Valentí Junyent com a alcalde, el primer governant CDC en solitari i el segon conjuntament amb ERC. Mai fins ara s'ha vist a Manresa una rebaixa del deute municipal d'aquesta magnitud.

Per entendre-ho es podria dir que, si no s'hagués dedicat una morterada a reduir l'endeutament i, per contra, s'haguessin demanat als bancs desenes de milions més, s'hauria pogut posar obra a la vista per valor d'un centenar de milions d'euros. Moltes obres per inaugurar. Moltes.

No ha estat així ni podia haver-ho estat perquè en plena crisi el Govern central va obligar per llei els ajuntaments a rebaixar el seu endeutament. També és un fet que coincideix el relleu a l'alcaldia de Manresa el 2011 amb el punt d'inflexió de la corba de l'endeutament.

Durant els primers anys del govern tripartit de PSC, ERC i ICV, del 1996 al 2000, l'endeutament anava a l'alça, però lleugerament, i passava de 17,5 a 21,4 milions d'euros.

Del 2000 al 2011 l'escenari va canviar amb un endeutament que es va quadruplicar i va arribar als 83,8 milions d'euros. Any rere any l'increment del deute va ser sostingut. Cap any es va reduir, fins al punt que l'any 2011 l'endeutament de l'Ajuntament estava situat en el 118%.

En aquests moments l'Ajuntament de Manresa ha situat l'índex d'endeutament per sota del 60%, amb un deute de 40,8 milions d'euros. Si es tenen en compte tots els consorcis i les empreses municipals, l'endeutament global ha quedat a final del 2018 per sota del 73% (l'any passat era del 77,32%), una dada positiva que permet estar per sota del 75% d'endeutament un any abans de la data compromesa amb el ministeri d'Hisenda.

La importància d'aquests percentatges és que per sobre del 75% es veu restringit l'accés al crèdit i l'Ajuntament ha passat anys sense poder acudir lliurement als bancs per demanar préstecs.