La natalitat a les comarques de la Catalunya Central va registrar una notable recuperació cap al final del darrer període del boom econòmic i fins i tot havent entrat ja en plena recessió i crisi (entre el 2007 i el 2010), però des de llavors ha experimentat un descens més que notable. En menys d'una dècada en la majoria dels casos, la caiguda s'ha situat a l'entorn del 30% entre l'any en què hi va haver a cada comarca el nombre màxim de naixements des de la dècada dels 70, fins al 2017, l'últim any de què es disposa de dades definitives de la natalitat per comarques.

On aquesta davallada ha estat més accentuada ha estat a la Cerdanya, amb caigudes del 35% i el 34,8% respectivament, amb relació als seus màxims més recents. En el primer cas, el nombre més elevat de naixements es va registrar el 2007 (un total de 203), i una dècada després n'hi va haver 71 menys. En el cas de l'Anoia, el seu màxim es va donar un any més tard, el 2008, quan hi va haver 1.645 naixements, mentre que el 2017 se'n van registrar 574 menys.

En el cas del Bages, la xifra més alta de nadons va arribar el 2010 (un total de 2.165), i en set anys hi ha hagut una caiguda del 27,1%, ja que n'han nascut 587 menys en l'última de les estadístiques oficials.

En aquest cas, però, cal tenir present un matís, com és el fet que des del 2014 ja no s'hi comptabilitzen els nadons dels municipis que abans eren del Bages i que ara formen part del Moianès, que tenen un registre propi com a comarca (en conjunt, en aquesta demarcació n'hi ha hagut en aquests quatre anys a l'entorn d'un centenar de mitjana anual).

Tot i que també ha experimentat un descens en aquest mateix període, el Solsonès és la demarcació que s'allunya més de la davallada general, ja que des del seu registre màxim, que va ser el 2008 amb 176 nadons, la baixada ha estat del 14,2% (25 menys en total).

Pel que fa al Berguedà, se situa en la mitjana de la Catalunya Central, ja que el 2017 hi van néixer 128 infants menys que el 2008, quan va tenir el seu màxim més recent amb un total de 394. La baixada, per tant, ha estat del 32,4%. Però aquesta comarca és la que ha experimentat una davallada més accentuada si obrim el focus amb una perspectiva més històrica.

Amb matisos, pràcticament totes les demarcacions de casa nostra han experimentat una evolució amb força paral·lelismes, amb un boom de la natalitat a mitjan dècada dels setanta del segle passat, una caiguda progressiva que va situar les xifres més baixes a mitjan dècada dels 90, i una recuperació també progressiva amb l'entrada al segle XXI que, com dèiem, va arribar a les cotes més altes entre el 2007 i el 2010. En el cas del Berguedà, entre el que va ser el seu punt àlgid ara fa quaranta anys i les xifres actuals s'ha produït una caiguda del 56,4%. El 1977, en aquesta comarca hi va haver un total de 611 naixements. Quatre dècades després, aquesta xifra ha estat de 266. Aquesta dada situa la comarca en els registres de mitjan dècada dels 90.

Pel que fa a les dades més recents (les del 2017 amb relació a l'any anterior), Solsonès i Berguedà van ser la cara i la creu de la natalitat a casa nostra. Mentre que la primera va ser l'única comarca de l'àrea central que va registrar un augment del nombre de naixements en relació amb l'any anterior (de l'1,3%), la segona es va situar pràcticament a la cua de tot Catalunya, ja que va ser la segona que va registrar una caiguda percentual més gran (-16%), només superada per la Terra Alta (-39,29%).

Al conjunt de les comarques que formen l'àrea de cobertura de Regió7, el 2017 hi va haver 115 naixements menys que el 2016, que va suposar una caiguda del 3,2%, pràcticament idèntica a la que es va produir a tot Catalunya (-3,1%).