A la ciutat de Manresa, el 2017, el 8,8% de la població tenia el reconeixement legal de grau de discapacitat. El valor se situa per sobre de la mitjana de Catalunya en 1,5 punts percentuals.

De les persones amb una discapacitat reconeguda, el 50,7% són dones i el 49,3% homes. El 2017 hi havia 3.373 dones per 3.277 homes, i el total de casos va augmentar el 3,9% respecte del 2016. Les edats compreses entre els 45 i els 64 anys abasten el 33,7% del total de persones amb discapacitat reconeguda. El segon grup d'edat amb més presència de persones discapacitades és el que va dels 75 anys en endavant.

Els discapacitats físics motòrics -es dona quan una persona té un estat físic que li impedeix de forma permanent i irreversible moure's amb la plena funcionalitat del seu sistema motriu- són els que més pes tenen dins del col·lectiu. Així doncs, el 33,6% presenten pèrdua de moviment derivada de diverses causes, com per exemple malformacions, accidents i lesions cerebrals.

El següent col·lectiu més nombrós està format pels que tenen malalties mentals. El grau de discapacitat s'expressa en percentatges en funció de l'acompliment dels barems previstos per avaluar les discapacitats de la persona en el context del respectiu entorn social, familiar i laboral. L'any 2017 el 65,7% de persones amb el reconeixement legal de discapacitat mostraven un grau de discapacitat que se situa entre el 33% i el 64%.

Quan la necessitat d'ajuda resulta indispensable per portar a terme les activitats bàsiques de la vida diària, les persones amb discapacitat perden l'autonomia personal i, com a resultat d'aquesta situació, apareix la dependència. Val a dir que la dependència també es pot donar com a conseqüència de l'edat.

Menys sortides de residències

A l'Informe Social 2018 s'afirma que s'ha percebut una disminució dels casos de persones que estaven ingressades en una residència i retornaven al domicili particular per manca d'ingressos. Es visualitza l'increment de persones cuidadores sobrecarregades, ja que treballen, cuiden els dependents i a més es fan càrrec dels nets.

L'informe també detecta la dificultat d'intervenció en la població amb malaltia mental que no encaixa en cap servei ni en cap recurs. Amb el procés d'envelliment apareixen noves necessitats i demandes de serveis, com ara residencials o de salut, que ara no queden especialment cobertes. Alhora s'aprecia una manca de serveis especialitzats per a les persones amb trastorns de la conducta.