Tres anys després de l'últim Informe Social emès per l'Ajuntament de Manresa (vegeu Regió7 del 26 de març del 2015Regió7) n'ha elaborat un de nou que assenyala els problemes laborals com a taló d'Aquil·les de la ciutat i atribueix l'increment sostingut de persones que van a picar a la porta dels serveis socials municipals -14.480 el 2017- a la cronificació dels efectes de la crisi.

Segons l'Informe Social de Manresa 2018, s'ha generat un contingent de població que depèn dels serveis socials. «No existeix una cor-relació positiva entre el creixement econòmic i la situació real d'alguns sectors de la població. Un context econòmic favorable no suposa una reducció de la pobresa», constata. El 2017, del total d'expedients de serveis socials, el 29% eren nous.

Mentre que tradicionalment les persones més ateses eren les més grans de 75 anys i amb problemes de salut i autonomia personal, ara se n'atenen més en edats compreses dels 30 als 54 anys sens ingressos econòmics. Les taxes d'atur amb xifres més pronunciades estan protagonitzades pels que tenen entre 40 i 59 anys.

Per entendre la situació cal tenir en compte l'atur de llarga durada, que a Manresa és del 20,6%, 3,9 punts més que la mitjana dels municipis mitjans de la xarxa Perfil de la Ciutat (Barberà del Vallès, Girona, Granollers, Lleida, Mataró, Mollet del Vallès, el Prat de Llobregat, Rubí, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa i Vic). Representa un dels «talons d'Aquil·les» de Manresa, ja que les taxes són significativament alts. El següent perfil més atès és el de més de 75 anys amb problemes de dependència, soledat i aïllament.