La situació de necessitat que va generar en moltes famílies la crisi econòmica que va esclatar el 2008 no millora. O s'ha enquistat o va a pitjor. Un exemple molt clar és l'increment d'un 7% respecte del 2017 de les tones de menjar que va repartir l'any passat la plataforma d'aliments de la Fundació del Convent de Santa Clara. En total, 385.802 quilos, amb un valor estimat dels productes (segons el seu preu al mercat) de 762.030 euros.
El 2015 la plataforma d'aliments atenia mensualment 1.300 famílies. Des de l'any passat ja són 1.400. El Banc dels Aliments de Barcelona, al costat de la Unió Europea, l'Ajuntament de Manresa i iniciatives com el Gran Recapte, són els principals proveïdors de la plataforma, però no són els únics. Ni de bon tros. A la llista hi ha una quinzena d'empreses, supermercats i hipermercats que hi col·laboren amb aportacions regulars. Entre tots, el 2018 van proveir la plataforma amb 345.802 quilos de menjar per valor de 729.815 euros. Fins arribar a les xifres totals esmentades al principi hi ha 40.000 quilos més per un valor de 32.215 euros que van arribar a la plataforma d'altres supermercats amb aportacions més puntuals però igualment importantíssimes per ajudar les famílies derivades pels Serveis Socials.
Una nau a la Pirelli
El responsable de fer tots aquests números és Aureli Quintas, responsable de logística de la Fundació del Convent de Santa Clara (abans Fundació Rosa Oriol). Ell és qui controla el que entra i surt de la nau que té llogada la fundació a la Pirelli, on hi ha una altra nau on deixa el menjar el Banc dels Aliments de Barcelona perquè el vagin a recollir les entitats socials de les comarques del Bages, el Moianès i el Berguedà, inclosa,també, la plataforma. En total, entre totes, una quinzena, ajuden més de 5.000 usuaris. La setmana vinent és previst que es renovi el contracte pel qual la Diputació dona uns diners a l'Ajuntament de Manresa perquè pagui el lloguer de la nau del que va ser el primer magatzem comarcal del Banc dels Aliments, que es va estrenar el setembre del 2017 amb l'objectiu que les entitats que proveeix no hagin d'anar a Barcelona a recollir el menjar com feien abans. Ara, un camió el porta a Manresa i les diferents entitats el van a recollir en aquesta nau.
Quintas fa notar que «hi ha gent que no ha notat la bonança» i que, «tal com està muntat el sistema laboral, amb unes condicions que cada vegada són pitjors, costarà molt que surtin» de la situació de precarietat en la qual es troben. «Abans, quan una persona trobava feina, se'n podia sortir. Avui en dia tenim treballadors pobres. Gent amb sous amb els quals no arriba i que ha de recórrer a la plataforma. És el que ha aconseguit aquest sistema capitalista». Assenyala que fa deu anys es parlava dels mileuristes com si fossin l'esglaó més baix de la classe treballadora i que avui en dia qui és mileurista pot estar content.
Pel que fa a les situacions que s'han cronificat, comenta que es tracta, sobretot, de persones de 45-50 anys sense estudis, que no troben feina i han de recórrer a «entitats com nosaltres, que som un pedaç». Explica el cas d'una noia de Croàcia que va veure plorar a plataforma d'aliments. «Em va dir que no s'explicava com havia acabat d'aquesta manera».
Deu anys de la plataforma
L'abril vinent farà deu anys que va començar a funcionar la plataforma d'aliments a Manresa. Quintas recorda que «al principi hi havia 60 famílies». El 2013 van fer el salt a 950 i es van haver de crear uns lots d'urgència amb aliments bàsics per a 300 famílies més.
Des del primer dia, els voluntaris han estat una peça imprescindible per poder tirar endavant aquesta iniciativa solidària liderada per sor Lucía Caram.
