Les vacances escolars són un factor determinant per retardar la propagació

És científic o és una llegenda urbana que, si la grip arriba quan la canalla no va a l'escola, no es propaga tant? «És cert. Si els nens no van a l'escola i es queden a casa, això ho retarda. Si no, segurament, seria una miqueta abans. És cert perquè els nens són més propensos a agafar-la i, a més a més, són més disseminadors de virus perquè en tenen més a les secrecions respiratòries i són més propagadors. Probablement és perquè tenen menys immunitat adquirida». Per tant, si coincidint amb l'època escolar hi hagués hagut més casos, potser a hores d'ara ja parlaríem d'epidèmia. Sempre que, és clar, hagués coincidit el condicionant de la temperatura.

Arriba a tot arreu igual

Una altra llegenda urbana: quan comença l'epidèmia a Barcelona, al cap d'una setmana arriba a Manresa. En aquest cas, Pérez no considera que aquesta afirmació sigui veraç. «Segons la meva experiència, és bastant paral·lel. Quan comença, ho fa a tot arreu igual. De fet, el que afavoreix que hi hagi propagació de grip són les aglomeracions i que hi hagi molta gent en contacte. En zones urbanes és més fàcil, per tant, que en zones rurals on hi ha poca aglomeració de persones».

Com a expert en infeccions, situa el virus de la grip com «un virus molt contagiós» i que «muta i, de tant en tant, hi ha canvis més marcats en l'estructura antigènica del virus i el fa més virulent». Aquest fet està estretament lligat amb la diferència que sovint s'estableix entre la grip comuna i la grip A. El facultatiu ho posa negre sobre blanc.

La grip, negre sobre blanc

«De grip n'hi ha de tres tipus: la A, la B i la C, que és esporàdica. La predominant, la que tenim cada any, és la A i, dins d'aquesta, hi ha subtipus: la H3N2 i la H1N1. El que va passar el 2009 és que va aparèixer un nou subtipus de la grip A H1N1, a la qual van anomenar nova grip A, però de grip A n'hi ha hagut sempre».

La grip que va mutar aquell any de la grip A H1N1 és la que va generar una pandèmia. «Ara se l'anomena H1N1 pdm09 i és un virus que ja s'ha quedat entre nosaltres. Això és el que passa sempre. De tant en tant hi ha un canvi i aquest virus es queda i cada any, amb petites variacions, va produint epidèmia, però com que la població ja té més immunitat va perdent la virulència» de la primera vegada.

Quant a la cura de la grip i si arribarà algun dia, Pérez creu que «el que seria crucial seria fer un pas endavant en la vacuna perquè és l'eina primordial de prevenció de la grip i és eficaç, però si trobéssim una vacuna millor, es controlaria molt millor» que en l'actualitat. Està segur que s'aconseguirà tard o d'hora.

Les urgències, un punt de contagi

Com el farmacèutic Cristòfol Talaverón, tenint en compte que «la grip és altament contagiosa i es propaga» i que «en la immensa majoria de casos és una malaltia benigna i autolimitada, com passa en els nens i els adults», el facultatiu recomana «repòs, una bona hidratació, suc de taronja, paracetamol, mesures simptomàtiques per fer baixar la temperatura i quedar-se a casa per evitar la propagació». Amb això, insisteix, n'hi ha prou. Ho aprofita per recordar que, tenint en compte tot el que acaba de dir, «no cal acudir als serveis d'urgències, que es col·lapsen i, a més, quan s'acumulen els pacients, actuen com un reservori, un punt d'alt risc de contagi».

Aconsella, per tant, «anar al metge de capçalera perquè faci un diagnòstic adequat i un tractament. Amb això és suficient». Afegeix que «únicament en casos de complicacions, en persones d'alt risc, en persones que tenen malalties cròniques o immunodepressió és quan està indicat un tractament específic i, si hi ha complicacions, hi ha vegades que cal un ingrés hospitalari». Tot i la insistència en aquest missatge, que fa anys que els hospitals llancen a la població, encara «hi segueix havent un sobreús del servei d'urgències».