Entre les anècdotes i exemples que Ignasi Llorente va posar per fer més amena la xerrada n'hi va haver algunes d'especialment celebrades pel mig centenar de persones que hi havia a la sala d'actes del Casino.

Una va ser la de Charles Berlitz i Lawrence Kusche. El primer era milionari i va escriure el llibre que va contribuir a difondre mundialment el mite del triangle de les Bermudes i del qual es van vendre desenes de milions d'exemplars.

El segon feia de bibliotecari a la Universitat Estatal d'Arizona i va comprovar les afirmacions del primer. Va trucar a les compa-nyies d'assegurances marítimes i va constatar que la pòlissa era la mateixa dintre que fora de les aigües presumptament perilloses. Va entrar en contacte amb els guardacostes, que li van demostrar amb dades que no hi havia més incidents al perímetre, va investigar els casos un per un i la inconsistència era la tònica. Va escriure el llibre El misteri del triangle de les Bermudes: resolt», que no va esgotar les vendes ni de la primera edició. Vist l'escàs èxit assolit, el següent llibre que va escriure va ser un sobre La cuina de les crispetes.

És clar que és més atractiu el misteri d'un lloc on presumptament hi ha desaparicions misterioses que picar pedra per explicar la veritat.

L'altra lliçó va ser sobre correlació i causalitat. Un estudi va mostrar un nombre de casos més alt de càncer entre persones que menjaven alvocats (correlació de dades). Els alvocats provoquen càncer? (causalitat). No, els que menjaven alvocats seguien una dieta més sana i feien més esport... corrent sense crema solar per la platja.

Així que alerta a l'hora d'arribar a conclusions perquè no ajuda confondre el postulador amb el postulat, un fenomen sense explicació no és inexplicable, l'absència de proves no configura una prova (teoria conspiratòria), els rumors mai són una prova, un conjunt d'anècdotes no forma una teoria, el principi d'autoritat dona pel que dona (els postulats de les patums que es veuen superades per la ciència caduquen) i, fins i tot, un raonament no basat en el sentit comú no té per què ser fals, com saben els físics quàntics.