Loiola, l’inici del camí

La terra on va néixer sant Ignasi. El tret principal del paisatge és el seu vessant agrícola. Es proposa la plantació de perers i d’espècies arbustives de la zona de Guipúscoa com el bruc d’hivern, la cinerària, la gramínia molínia purpúria i la rosa The Fairy.

Ebre, el riu per company

El paisatge més característic és el de la ribera de l’Ebre, que s’ha intentat recrear amb l’àlber blanc i amb herbàcies aromàtiques com els caps d’ase, l’espígol i la sàlvia vermella de tardor. També s’hi ha donat un toc aromàtic amb la rosa banksiae i el bèrberis.

Montserrat, el cim

La vegetació típica de muntanya està representada mitjançant la plantació de la moixera de guilla, que hi és molt present. L’estrat arbustiu inclou el romaní i el cirerer d’arboç i, l’estrat herbaci, la nassella i l’herba de Sant Pelegrí.

Manresa, final de trajecte

La imatge esvelta del xiprer al costat de la capella del Rapte dona la benvinguda a la ciutat al costat d’espècies com el llentiscle, el sanguinyol, la coronil·la i d’enfiladisses caduques com la vinya verge.