«Emoció» va ser una de les paraules que, com petjades, van marcar el camí de les intervencions. La gràcia va ser que el públic va seguir per la mateixa senda oberta amb les intervencions del musicòleg Oriol Pérez, el coach Jordi Simon, l'historiador Jordi Piñero, la psicòloga Concep Serra, l'activista social Joaquim Collado, l'escriptora Zulima Martínez,el fotògraf Joan Villaplana, el cantant Natxo Tarrés i el jesuïta Xavier Melloni. L'alcalde Valentí Junyent també es va adreçar al públic, entre el que hi havia una bona representació consistorial.

El públic va oblidar ràpidament la vergonya -sobretot quan els van recordar que el silenci pot ser tan bona opció per compartir com les paraules- i va rebre el projecte nounat com una prova de que hi ha «una societat viva i que vibra». Va donar les gràcies al grup impulsor per «haver llaurat un camp» per deixar-lo llest per plantar la llavor. I, sobretot, poder-ho fer plegats, «pell amb pell» per configurar quelcom que ara mateix encara no se sap ben bé què serà ni com, però que ja hi ha la certesa que serà obert i sense amo.

Per reblar el clau Tarrés va demanar als assistents que no tinguessin gaires expectatives i Melloni va avançar que igual que caminant es fa camí transformant-se es transforma. I, així, els 130 que el responsable de la sala va comptar a l'entrar no van ser ben bé els mateixos que els 130 que en van sortir.