Segons les dades del ministeri d'Hisenda, el 31 de desembre del 2017 l'Ajuntament de Manresa tenia un deute viu global -comptant-hi el de consorcis i empreses municipals- de 63,2 milions d'euros, que equival a 830 euros per habitant, el que situa la capital del Bages en la sisena posició de les ciutats catalanes de més de 50.000 habitants. Només té davant de Reus, Vilanova i la Geltrú, Tarragona, Lleida i Mataró.
Darrere li queden Barcelona i el gruix de les ciutats mitjanes catalanes: Sant Cugat del Vallès, Mollet, Terrassa, Viladecans, Girona, Cornellà, Santa Coloma, Sabadell, Castelldefels. Granollers, l'Hospitalet, Badalona, Sant Boi, Cerda-nyola, Rubí i el Prat.
L'informe «Deute viu de les entitats locals el 31/12/2017» de la Secretaria d'Estat d'Hisenda manté la capital del Bages en la mateixa sisena posició que ja es derivava de les dades de l'informe corresponent al 31/12/2016 (vegeu Regió7 del 8 de febrer del 2018).
En l'anterior informe, Manresa tenia per sobre en endeutament les mateixes ciutats amb una diferència: el segon ajuntament més endeutat era el de Tarragona i el tercer el de Vilanova i la Geltrú i ara el segon és el de Vilanova i el tercer el de Tarragona.
Per la banda baixa, el Prat de Llobregat repeteix com l'Ajuntament de més de 50.000 habitants menys endeutat. Rubí ha rebaixat molt l'endeutament comptabilitzat per Hisenda i passa de la posició 18 a la 22 i el camí contrari és el que ha seguit Viladecans, que del número 22 en el rànquing puja fins al número 10.
Barcelona continua ocupant la tretzena posició. Els 830 euros de deute per capita de l'Ajuntament de Manresa són inferiors als 907 de Mataró, els 1.100 de Lleida, els 1.112 de Tarragona, els 1.156 de Vilanova i la Geltrú i els 1.960 de Reus.
L'altra cara de la moneda són els 18 euros per habitant del Prat de Llobregat. Altres xifres significatives són els 612 euros de Girona, els 688 euros de Terrassa o els 429 euros de Sabadell.
Aquesta situació es dona en un context de forta disminució de l'endeutament de l'Ajuntament de Manresa, que va acabar el 2016 amb 55,3 milions d'euros d'endeutament i un any més tard l'havia reduït fins als 44,5 milions. Una dinàmica que va mantenir durant el 2018 (amb una previsió d'endeutament a final d'any de 40,8 milions).
En els dos mandats que l'Ajuntament de Manresa ha tingut Valentí Junyent com a alcalde l'endeutament ha baixat 43 milions d'euros, una reducció mai vista. Però cal insistir que la xifra amb la qual el ministeri d'Hisenda elabora l'informe correspon al deute de l'Ajuntament més el del conjunt de consorcis i empreses de titularitat municipal.
L'endeutament global de l'Ajuntament de Manresa comptabilitza, a més del propi i de consorcis que en depenen, el de les empreses municipals Aigües de Manresa, Manresana d'Equipaments Escènics i Foment de la Rehabilitació Urbana (Fòrum).
Cal recordar que l'empresa municipal Fòrum no pot fer front als seus deutes milionaris, que es van enfilar fins als 23 milions d'euros i que es van rebaixant a base d'injeccions anuals de finançament de l'Ajuntament.
