El bloc de pisos que estan aixecant al número 14 del carrer de Flor de Lis, molt a prop del Centre Hospitalari, és peculiar per dos motius. El primer, perquè deu ser una de les comptades construccions que s'estan fent a Manresa. El segon, i molt més important, perquè és de fusta.

Llevat dels fonaments de formigó, la resta és tot fusta: parets, sostres, terres... Es tracta de la primera casa sencera d'aquest material que tindrà la ciutat. La construcció, de sis pisos d'altura, és previst que estigui enllestida a l'estiu. Els propietaris el batejaran amb el nom d'Edifici Lignum (fusta en llatí) amb un cartell a la porta d'entrada.

Cristina López i el seu marit, que són de Manresa, són els impulsors de la casa de fusta que, explica ella, els operaris estan aixecant com si es tractés d'un Lego. Les peces de fusta contralaminada creuada (CLT) arriben tallades a mida i s'encaixen in situ. Això fa que la construcció, a cura d'una empresa austríaca amb delegació a Navarra (Madergia), sigui molt més ràpida. En concret, per aixecar els sis pisos han trigat unes quatre setmanes. A més a més, a pesar de ser un tipus de fusta que ofereix una gran resistència, pesa «tres o quatre vegades menys» que una casa convencional. López afegeix que «és una construcció seca que no necessita consum d'aigua durant el procés de construcció» i que redueix els residus generats. Per tot plegat, l'impacte ambiental és molt inferior.

Un cop acabada, el matrimoni s'hi instal·larà amb la seva filla; tindrà uns baixos amb un entresolat on volen muntar un taller de creació artística (Taller de Creació Lignum), un primer pis amb ter-rassa i piscina i un dúplex amb sotateulada i terrassa. El solar on la fan era dels pares de la manresana, que va heretar la casa de planta baixa que hi havia des del 1927. Feia temps que amb el seu marit volien construir una casa de fusta i, finalment, van fer el cop de cap i es van vendre un terreny a les Brucardes per fer-la realitat.

Avet austríac

López admet que, si es vol fer bé, es tracta d'una construcció més cara que amb el sistema convencional perquè els materials costen més. Alhora, però, apunta que aspectes com l'eficiència energètica («en el tema del fred i calor s'aconsegueix una temperatura més estable») i el mínim impacte contra el medi ambient, juntament amb la calidesa que proporciona la fusta, ho compensen amb escreix. «És una construcció molt sostenible». Un exemple és que la fusta, d'avet austríac, «és d'arbres que planten i deixen créixer durant deu anys. Es planten expressament per a això, perquè és una tema que tenen molt controlat».

Mentre que la durada de la construcció és més ràpida -si bé, en aquest cas, el fet d'estar entre mitgeres ho ha complicat- tota la resta (tancaments, instal·lacions i acabat) tindrà un temps d'execució igual que en una construcció convencional. En realitat, però, de convencional no ho és gens. Només cal entrar-hi i aspirar per notar l'agradable oloreta de la fusta.

Llana de roca per aïllar

L'edifici és estret, però té una bona fondària (uns 36 metres; dona al carrer de Flor de Lis i al carreró del darrere); en total, fa uns 500 m2 i té uns 18 metres d'altura. Per aïllar-la de les dues cases annexes s'ha utilitzat llana de roca «perquè hi ha una cambra d'aire que és irregular i la millor manera era insuflar-la per omplir totes les irregularitats». Es tracta d'un material ignífug i aïllant tèrmic que també s'utilitzarà a les parets interiors i exteriors amb el mateix objectiu. A fora, la fusta que queda ara a la vista es revestirà amb una placa fenòlica imitant fusta per evitar que es faci malbé, de manera que no hi calgui manteniment.

Faran un terra radiant amb un paviment de porcellana o parquet i revestiran les parets amb pladur i llana de roca per passar-hi les instal·lacions dels serveis. Quant a la climatització, es farà amb aerotèrmia (una tecnologia renovable que obté la major part de l'energia que usa de l'aire per proporcionar escalfor a l'hivern i fred a l'estiu, a més d'aigua calenta).

Només dos blocs a Barcelona

A la manresana li consta que a Barcelona només hi ha dos blocs de pisos de fusta com el que estan fent ells a Manresa. «De cases sí que n'hi ha més en urbanitzacions com Sant Cugat, per exemple. El primer bloc de pisos és va fer a Lleida, de sis pisos, que és el que jo vaig veure». La seva casa la van encarregar a l'arquitecte de Sant Joan David Pérez Paz, per a qui de ben segur que ha estat tot un repte professional.