Ignasi Llorente va ser dijous al vespre al Casino de Manresa en un acte organitzat per Una altra educació és possible per ensenyar a combatre la postveritat. L'escriptor i divulgador científic va posar els punts sobre les is començant pel començament: malgrat que és habitual veure el terme emprat com a sinònim de mentida aquesta és una utilització incorrecta.

En una mentida hi ha un emissor que diu una cosa incerta i un receptor que no hi juga cap paper. En una postveritat hi ha un emissor que diu una mentida i un receptor que se la vol creure. Si encaixa en el propi marc mental és acceptada i «tan responsable és l'emissor com el receptor. Tots dos es troben a mig camí», va dir.

Un cop aclarit això, va passar a desemmascarar mentides sobre la postveritat com que es tracta d'un fenomen vinculat a les noves tecnologies i, sobretot, les xarxes socials -«postveritat és una paraula nova per a un fenomen antic»-; té com a caldo de cultiu els joves - «estudis demostren que diferencien millor els fets de les opinions»-; genera massius canvis d'opinió -«la postveritat el que fa més és reforçar prejudicis».

Un cop creat el marc, Llorente va passar a oferir eines per afrontar-la. Va començar fent notar que el cervell humà està dissenyat bàsicament per sobreviure i té un problema amb el dubte. Durant milers d'anys ha estat més procliu a acceptar mentides reconfortants que realitats incòmodes.

I per plantar cara a la postveritat el dubte és una eina bàsica. «Si dubtes, no participes de la postveritat», va arribar a asseverar. «Hem d'ensenyar a dubtar» i, també, va recordar que «el pensament crític no és innat».

Però com s'avança per aquest camí amb la mala fama que arrossega el dubte, quan si un polític dubta se'l cruspeixen viu, quan resulten més atractives les persones amb certeses que les que es mouen entre incerteses, quan si una persona agafa una posició central en un debat acostuma a rebre bufetades per totes dues bandes?

La cosa ja s'acaba d'embolicar quan entra en joc la comunicació emocional basada en tècniques publicitàries i s'aplica a la política descaradament.

Llorente va dir que a ell li sembla una falta de respecte l'apel·lació que es fa al cor i a altres parts de l'anatomia humana perquè denota que no es respecta la intel·ligència dels receptors dels missatges. A les persones que no se sentin còmodes quan les tracten així els va recomanar que no els faci por dubtar.