Fa 25 anys que la doctora Isabel Roig (Barcelona, 1958) treballa de metgessa al CAP Sagrada Família de Manresa. Recentment va ser distingida amb el premi a l'excel·lència professional que atorga el Col·legi de Metges de Barcelona. Experta en reanimació cardiopulmonar i drogodependències, és la referent al CAP en deshabituació de l'alcohol i el tabac, també presideix l'Associació Bages-Berguedà per l'Estudi de Lípids (ABBEL) grup fundat per la doctora Clotilde Morales per fer formació mèdica continuada amb professionals de la sanitat. El 2018 va ser guardonada per diversos treballs de recerca, entre aquests un sobre disfunció erèctil en diabètics i una altra sobre la sal.
Per què creu que el Col·legi de Metges li va atorgar el premi a l'excel·lència professional?
Em vaig quedar molt sobtada perquè l'excel·lència jo no la tinc. De fet, quan me'l van donar van fer esment a la meva trajectòria en la reanimació cardiopulmonar. Hi estic molt involucrada perquè vaig tenir un germà que va fer una mort sobtada.
Creu que els metges de família són prou reconeguts?
La gent sí que ens té estima perquè som el metge de capçalera antic, el qui segueix els pacients durant anys. Sí que a vegades, quan tenen una determinada malaltia, com artrosi posem per cas, el que jo els dic potser no ho tenen en tanta consideració com si els ho diu l'especialista. Però sí que estem reconeguts. Ara que hi va haver vaga els pacients estaven força del nostre costat. Van entendre la situació.
Va fer vaga aquells dies?
Vaig fer vaga per aconseguir millores en el nostre col·lectiu. També vaig fer els serveis mínims obligats. S'ha fet un pas.
Creu que Manresa té un bon sistema sanitari?
Jo penso que sí. Un bon hospital, bons especialistes, una bona comunicació amb primària. Jo després de tants anys tinc el mòbil de molts d'ells i puc fer consultes.
D'on treu el temps per a més a més de passar consulta fer els treballs de recerca?
Quan acabo al consultori continuo a casa. Miracles a Lourdes. Les coses surten perquè hi dedico moltes hores en detriment de la família. Això m'ha portat algun problema i a vegades me'n penedeixo, de no haver-los dedicat més temps. S'ha de saber dir que no i no he sabut fer-ho. La medicina m'ha donat moltes satisfaccions però també hi ha altres coses.
I quan no està amb la medicina quines altres coses fa?
Soc pessebrista. M'agrada molt fer pessebres. A Terrassa han fet el 125 aniversari i han escollit els 70 millors, i un d'ells és un diorama meu. Si no estic amb això llegeixo o sempre hi ha coses per fer a casa.
L'ICS l'ha premiat fa poc per un estudi sobre el consum de la sal. Què passa amb la sal?
Hi ha estudis que demostren que la sal és tant o més dolenta que el tabac. És imprescindible en la nostra vida, per a les nostres funcions vitals, però un excés provoca un increment d'infarts cerebrals i cardíacs. Som el quart país d'Europa amb més incidència d'ictus. Tenim al davant Itàlia, Malta i Portugal. La recomanació és de 5 grams per persona i dia, i al territori en consumim gairebé el doble. Per productes processats, que és el que no sap la gent. Embotits, congelats, formatges, panificats, snacks, congelats, enllaunats, adobats... aquí és on hi ha la sal. Què és el que no en porta?: els productes frescos. Tot el que és natural.
Què s'ha de fer, doncs, per no consumir-ne tanta?
La gent s'ha d'acostumar a mirar les etiquetes. El meu treball no pretenia demostrar que és dolenta perquè hi ha 50.000 estudis que ja t'expliquen els seus efectes, sinó quin coneixement tenim els pacients i els professionals sanitaris sobre la sal. Quan a la consulta et diuen que no prenguis sal ni conserves, això i res és el mateix. Has d'explicar que cal mirar les etiquetes i evitar-la. Fer-ho suposa una disminució de la pressió arterial i de les malalties derivades. La gent no té consciència d'aquest tema. En té més del sucre. El verí blanc, que en diuen.
I què passa amb la disfunció erèctil en diabètics, treball que va rebre un premi estatal?
La disfunció erèctil està infradiagnosticada. La gent no t'ho diu i llavors el que jo faig és demanar-ho. Que vinguin espontàniament a dir-t'ho n'hi ha poquíssims, i en canvi quan els ho demanes t'ho expliquen. També m'ha servit per adonar-me de la gran quantitat de gent que ho pateix, i és un marcador de risc cardiovascular.
Fa deshabituació de l'alcohol i el tabac al CAP Sagrada Família. Continuen sent un problema preeminent?
Alcohol és un tema que la gent minimitza. Quan ho preguntes als pacients fins i tot ho neguen perquè no està ben vist, sobretot en les dones. N'hi ha molt pocs que venen a fer desintoxicació comparat amb el que hi ha amagat al darrere. A vegades ho pots detectar a les analítiques. Del tabac la gent que fuma ho diu obertament. Tot i que cada cop està més mal vist, no se n'amaga ni t'enganya. En venen força a fer deshabituació, sobretot a principi d'any.
