Què es pot fer durant una hora i mitja si la previsió és estar tota l'estona assegut per arribar a la destinació? Només cal pujar als trens de FGC per comprovar-ho. El WhatsApp i les aplicacions mòbils eren el que triomfava entre els passatgers que ahir a la tarda feien el trajecte Manresa-Barcelona. Molts dels usuaris agafaven el comboi a Monistrol. En aquesta població va pujar, com és habitual els diumenges, un exèrcit de turistes que havien anat a Montserrat a passar el dia amb els amics.

A les estacions de Monistrol el tren es va omplir, i fins i tot hi havia gent que anava dreta. Els grups de visitants ho tenien més fàcil que la resta de passatgers que havien pujat al comboi a les estacions anteriors sense companyia. La conversa sobre les experiències del dia, mentre miraven fotos que s'havien fet, servia per matar el temps. Alguns passatgers, però, ho aprofitaven per fer una becaina.

Monistrol significava passar de la nit al dia en el comboi. De sentir, amb certa solitud, el sotragueig del tren a escoltar converses animades dels turistes. Ahir, diumenge, no hi havia a les estacions de FGC a Manresa la quantitat de gent que sol haver-hi de dilluns a divendres, però els passatgers que a la tarda van pujar a un dels combois havien planificat el dia tenint en compte la durada del desplaçament. El barceloní Carlos Gili, de 36 anys, va ser un dels quatre passatgers que van pujar a l'estació de Manresa-Alta. Sol fer el trajecte entre la capital del Bages i Barcelona un parell de cops al mes per visitar uns familiars. «Tardar una hora i mitja és molt exagerat, però és un dels problemes històrics del servei dels Catalans... I també de Renfe», explicava.

Els usuaris no expressaven queixes ni mostraven cap actitud d'enuig en ser interpel·lats sobre el servei de transport públic al Bages. Simplement tenen assumit que el temps per completar el trajecte és el que és. A la mateixa estació de Manresa-Alta va pujar Ornella Paoloni, de 18 anys i veïna de Castellbell. «Jo l'agafo quatre o cinc cops al dia per fer anar del meu poble a Manresa. No tinc el problema del temps, perquè aquest recorregut es fa en poca estona, però espero treure'm el carnet de conduir aviat. El bitllet senzill és car i a les nits no em sento gaire segura a l'estació del poble», explicava.

Fins a Monistrol de Montserrat a cada vagó no hi havia més de 10 persones. A Castellbell va agafar el tren Montse Torrens, de Barcelona. Va pujar amb la seva bicicleta urbana, que utilitza un cop surt del tren per fer els desplaçaments curts. Cada setmana va a l'hípica del municipi bagenc. El seu cas és curiós perquè abans utilitzava el cotxe privat i el va canviar pel ferrocarril. «Els diumenges no tinc pressa i puc estar-hi més estona. Ara tardo trenta minuts més a arribar a Barcelona, però no em molesta. Soc conscient que és molt de temps. Per a mi és més còmode agafar el ferrocarril», explicava mentre col·locava la bicicleta i es disposava a matar l'estona consultant els missatges del seu telèfon mòbil.

Per a Concep Pujol, una altra passatgera de la Ciutat Comtal que havia agafat el tren a Manresa per anar a Barcelona, no hi havia alternativa. «No tinc cotxe», puntualitzava. De fet, quan va a la capital del Bages, que sol ser cada mes, no té pressa i per aquest motiu no es desespera en perdre tres hores per anar i tornar a casa seva amb transport públic. A més, ahir viatjava amb la seva germana bessona, i la companyia li servia de distracció. Pujol considera que els habitants del Bages són conscients que viatjar amb transport públic és una inversió de temps.

Mari Fernández, veïna de Sant Esteve Sesrovires, havia posat punt final al seu dia d'esport a Montserrat quan va pujar al comboi. «Vaig fins a Martorell i allà he d'agafar el tren que va cap a Igualada. Al meu poble hi ha molta gent que treballa cada dia a Barcelona, i utilitzar el tren és un martiri per les poques freqüències. Des de mig matí només n'hi ha un cada hora», explicava. A partir de Martorell, és una altra història. Hi ha més trànsit de trens i la durada, per als passatgers, és raonable».