Manresa té un problema de manca d'una oferta adequada de places públiques de residències de gent gran que emergeix a les sessions plenàries de l'Ajuntament de forma recurrent. Ho va tornar a fer dijous a la nit durant el debat per a l'aprovació del Pla d'acció 2019-2021 Manresa, ciutat amiga de la gent gran.

El pla té l'objectiu de contribuir a generar entorns i serveis que facilitin un envelliment actiu i saludable. Pretén donar resposta a les inquietuds ciutadanes manifestades en diferents espais participatius i, agafant-se a aquest plantejament, el president del grup municipal de la CUP, Jordi Garcés, va justificar l'abstenció -la resta de formacions van votar a favor- perquè no tracta el frapant problema de «les llistes d'espera de més de 2 anys» per accedir a una plaça de residència pública.

Garcés va criticar la «manca de concreció» del document, que és ple de termes «ambigus» i va advertir que «pot quedar en una declaració d'intencions».

El president del grup del PSC, Felip González, també va criticar que «no tingui quantificació econòmica».

La regidora de Gent Gran, Mercè Rosich, va defensar el pla per ser una eina de millora «realista, que es pot complir i dona resposta» a necessitats de la gent gran. Va demanar que es tingui present que hi ha una taula municipal d'envelliment que és on es tracten els temes més socials i de dependència.

Rosich va assegurar que el govern era conscient de les necessitats de la gent gran com també ho és de les dels infants, dels joves o dels discapacitats, per posar alguns exemples, i si no es quantificaven accions del pla és perquè moltes d'elles no impliquen un àrea determinada sinó que tenen un plantejament transversal.

Rosich va concretar que «hi ha un 20% d'accions que depenen de la regidoria de Gent Gran i la resta està repartit en molts altres àmbits». Va dir que «sí que és cert que les persones grans demanen i nosaltres recollim les seves demandes» tenint en compta les competències que toquen a cada administració.

Preus prohibitius

Al ple del mes de març del 2017, CCOO va intervenir fent ús del reglament de participació ciutadana, per afirmar que la manca de places residencials públiques a la ciutat comporta que «moltes persones grans es vegin obligades a ingressar en residències de localitats veïnes amb els inconvenients que això genera, com són l'allunyament del seu hàbitat natural i les dificultats de desplaçament per als familiars i les seves amistats».

En la seva exposició, el sindicat va afirmar que els preus per accedir a algunes de les residències privades manresanes són «prohibitius per a la gran majoria, ja que el seu import oscil·la al voltant dels 2.000 euros mensuals amb habitació compartida». Uns preus que fins i tot obliguen famílies «a endeutar-se».

Un altre cop que la manca de places públiques va aflorar al ple va ser el novembre passat quan, a preguntes de la CUP, la regidora d'Acció Social, Àngels Santolària, va lliurar en mà als grups municipals la Diagnosi de les necessitats assistencials actuals i futures de la gent gran, en la qual consta que Manresa té 469 places, de les quals 91 de públiques, 135 de concertades i 243 de privades.