Precisament, en el ple de novembre passat es va fer públic que les residències d'avis de Manresa acumulen una llista d'espera de 518 persones, tenint en compte que una mateixa persona pot fer més d'una sol·licitud, segons recull la Diagnosi de les necessitats assistencials actuals i futures de la gent gran.
La diagnosi és el resultat del compromís del govern municipal després que el 16 de maig del 2017 el ple de l'Ajuntament de Manresa aprovés «elaborar, abans d'acabar l'any 2017, una diagnosi de les necessitats assistencials actuals i futures, en un horitzó de cinc anys, de la gent gran de Manresa pel que fa als serveis que necessiten, amb especial atenció als serveis d'atenció a domicili, centres de dia i places residencials». Aquest treball eleva la xifra de la recerca elaborada per Regió7 i que situava la llista d'espera en 470 (vegeu diari de l'1 de febrer).
Totes les variables utilitzades porten a pensar que cal abordar una ampliació de l'oferta, amb un dèficit aproximat d'unes 90 places el 2023, que justificaria la necessitat d'una residència de mida mitjana. Cal preveure l'impacte que pot tenir en les residències de la perifèria que s'han fet recentment i que sembla que són receptores d'usuaris de Manresa.
Envelliment superior a la mitjana
La diagnosi recorda que la taxa d'envelliment de Manresa és superior a la mitjana catalana i que es preveu que durant els propers anys, el col·lectiu de persones que superen els 65 anys continuarà creixent.
La diagnosi afirma que, des de la perspectiva dels darrers vint-i-cinc anys, no s'ha parat d'impulsar nous serveis assistencials per a la gent gran.
Però això no vol dir que s'acabin atenen totes les necessitats. A més d'incrementar el nombre de població envellida, també augmenta la percepció que ha de ser el sector professional qui s'ha de fer càrrec de la cura de les persones grans. «Les famílies estan perdent la funció cuidadora i s'espera que aquestes tipus de necessitats es proveeixin per part de professionals. Molts cops, amb una vinculació econòmica insuficient (sous baixos, cobertures mínimes...) que requereix la intervenció de polítiques públiques», afirma.
Avis que han de marxar
L'estudi també deixa constància que «es produeixen fugues assistencials cap als municipis de la comarca» i que cal estar atents als efectes de la llei de l'oferta i la demanda en uns serveis destinats a persones amb capacitats econòmiques limitades.
