L'enfrontament entre l'Ajuntament i l'empresa PYMSA pel tema del Mapa de Capacitat Acústica de Manresa no afluixa, fins al punt que ha fet el salt al Tribunal Suprem per iniciativa de l'empresa.
PYMSA tracta la fusta amb sals hidrosolubles a les instal·lacions que té al barri de Valldaura. Just ara ha fet quaranta anys que els veïns van presentar la primera instància per tal que traslladés la seva activitat fora del nucli urbà, oimés tenint en compte que fins fa quatre dies (el 5 de desembre del 2017) també tractava la fusta amb creosota, considerat un potencial agent cancerigen.
Fruit d'una denúncia interposada el 2016 per les quatre comunitats de veïns afectades, l'octubre de l'any passat la Fiscalia Provincial de Barcelona va interposar una querella contra PYMSA per un delicte contra els recursos naturals i el medi ambient.
A banda dels inconvenients per a la salut que suposava l'ús de la creosota en concret, un altre problema amb què conviuen els veïns de l'empresa és amb el soroll (les vagonetes, la porta corredissa, la botzina de l'autoclau...) El mapa acústic aprovat per l'Ajuntament va suposar un canvi en aquest sentit ja que limita el soroll que pot fer i, si no respecta els límits, s'exposa a ser multada. Les dues últimes vegades ho ha estat amb sengles multes de 15.001 euros que l'empresa ja ha pagat, ha confirmat l'Ajuntament a Regió7.
El 19 de març del 2015 el Ple de l'Ajuntament va aprovar definitivament el Mapa de Capacitat Acústica de Manresa, que divideix la ciutat en diferents zones de sensibilitat acústica que inclouen els usos del sòl i un nivell límit d'immissió de soroll en cada cas.
El primer recurs, desestimat
El 8 de juny del 2015, PYMSA va presentar un recurs contenciós administratiu contra el mapa, que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va desestimar en data del 20 de febrer del 2018, donant per bo, per tant, el mapa acústic aprovat per l'Ajuntament.
El que persegueix PYMSA és l'anul·lació parcial del mapa per tal que es classifiqui l'àrea on està situada l'empresa com un sector amb predomini de sòl d'ús industrial i àrea acústica de tipus b en comptes de tipus a, que és l'aprovada en el mapa. La a es refereix a l'ús d'habitatge i té unes exigències més estrictes quant al soroll màxim que hi pot arribar procedent de l'activitat industrial.
La classificació, recorden fonts de l'Ajuntament, es va fer tenint en compte que l'ús predominant i consolidat de la zona és d'habitatge, de manera que els límits admissibles de soroll són molt restrictius. PYMSA considera, en canvi, que els límits aplicables haurien de ser els d'una zona industrial. Amb aquest objectiu, en data del 23 d'abril del 2018 va presentar recursos de cassació contra la sentència del TSJC al mateix TSJC i al Tribunal Suprem.
El recurs de cassació té per objecte anul·lar una sentència judicial. La seva execució correspon habitualment al Tribunal Suprem. Aquest el va admetre a tràmit i va demanar a l'Ajuntament si s'hi vol oposar, cosa que va aprovar la Junta de Govern Local celebrada dimarts d'aquesta setmana. Una vegada el Suprem hagi resolt la cassació, el TSJC haurà de resoldre l'altre recurs. Segons les fonts de l'Ajuntament, en principi, com que l'empresa ha presentat dos recursos alhora, primer es resoldrà el del Suprem i, un cop resolt aquest, s'iniciaran els tràmits de l'altre, que seguirà la mateixa cronologia; és a dir, que també es comunicarà a l'Ajuntament per si s'hi vol oposar com ha fet ara.
