Més de 200 persones d'Ampans, entre professionals, persones usuàries i famílies, s'han concentrat davant les instal·lacions que l'entitat té a Comabella (Santpedor) per reclamar el compromís de les administracions "davant la greu situació que pateix el sector de la discapacitat", han afirmat en un comunicat.

El sector arrossega les conseqüències de la crisi i les retallades des de fa més d'una dècada i denuncien que se senten "oblidats i ignorats" per les administracions públiques.

Asseguren que les entitats del sector de la discapacitat intel·lectual han hagut de fer front a una disminució de les tarifes públiques dels serveis residencials d'entre el 3 i el 25% i la congelació en altres serveis, així com els salaris dels professionals que no pugen des de fa més de 10 anys.

A més, durant aquest temps, les entitats han hagut d'assumir un increment de costos de més del 10% en les despeses generals d'aquests serveis. Aquesta precarietat en el finançament afecta la creació de noves places. A data d'avui, Ampans té una llista que supera el centenar de persones que estan a l'espera d'accedir a una plaça de serveis residencials, algunes en situació d'emergència social.

A tot aquest panorama, des d'aquest mes de gener s'hi suma l'increment del salari mínim, que és una mesura que les entitats del sector veuen molt positiva per l'avenç social que significa, però inassumible per la majoria de Centres Especials de Treball si no hi ha la dotació pressupostària necessària des de les administracions públiques.

Durant els darrers dies s'han anunciat mesures i finançament addicional pels Centres Especials de Treball (CETs) per part de les administracions públiques. Dissortadament, aquestes mesures no resolen la greu situació del CETs catalans.

Consideren que falten molt finançament per part de l'estat espanyol per cobrir les obligacions que marca la normativa estatal per finançar els llocs de treball i fer front a la puja del SMI. Segons AEES Dincat (Associació Empresarial d'Economia Social Dincat), el fet que l'estat no estigui arribant a aquesta partida fa que els recursos que aporta la Generalitat, que s'ha compromès a incrementar en un 7'5 per cent addicional, hagin d'anar a cobrir les obligacions legals desateses per l'estat i que no es puguin destinar a desenvolupar el model català d'inserció.

Davant d'aquesta situació, moltes entitats ja han anunciat la seva impossibilitat de poder aprovar els pressupostos i fer front al pagament d'aquests increments a les nòmines dels treballadors i corren el perill d'haver de tancar, deixant sense feina una gran part d'aquestes persones que tornaran a quedar excloses del món del treball, abocades -en el millor dels casos- als serveis assistencials, o al desemparament. Una situació que també implicarà majors costos socials, públics i per les pròpies famílies, i la menor aportació d'aquest col·lectiu a la societat.

Les mobilitzacions i concentracions s'han fet simultàniament a diversos municipis i capitals de comarca, i han estat les primeres que tindran lloc en les properes setmanes a tot Catalunya per part de les entitats del sector per demanar solucions a les administracions.