La investigació per determinar els responsables de l'assassinat de Flors Sirera i de nou cooperants i religiosos més a Ruanda es va encallar a causa d'una reforma de la jurisdicció internacional que va promoure i aplicar el govern del PP el 2014. Amb majoria absoluta al Congrés, va establir límits als jutges per seguir o bé obrir noves causes per crims comesos en altres països.
La reforma establia que només es podien investigar casos de genocidi, crims de guerra o contra la humanitat quan l'acusat fos un ciutadà espanyol o un estranger que residís a Espanya. No era el supòsit de la manresana Flors Sirera.
Per aquest motiu en un primer moment l'Audiència Nacional i posteriorment el Tribunal Suprem van dictaminar el sobreseïment del cas. Fins aleshores s'havia aconseguit que el jutge Fernando Andreu de l'Audiència Nacional processés la cúpula política i militar de Ruanda, i que dictés 40 ordres d'arrest internacional per crims de genocidi, de guerra, contra la humanitat, terrorisme i pertinença a banda armada.
No va ser fins al juliol del 2017 que el cas es va reobrir, encara que parcialment. El punt d'inflexió va ser la negativa de la justícia de Sud-àfrica a concedir asil polític al principal acusat de l'assassinat de Flors Sirera, el general ruandès Kayumba Nyamwasa. Això va fer que la defensa de Sirera pogués esquivar el precepte de justícia universal per acollir-se al principi del que s'anomena personalitat passiva, aplicable als delictes de terrorisme quan la víctima té nacionalitat espanyola.
