Josep-Eladi Baños (Sabadell, 1958) s'ha convertit aquest gener en el rector de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC). Doctor en Medicina i catedràtic de Farmacologia de la Universitat Pompeu Fabra, a partir d'ara tindrà dos despatxos: el del Campus Vic i el del Campus Manresa, a l'edifici de la Fundació Universitària del Bages. És expert en innovació docent, encara que afirma que parlar d'expertesa «sempre és excessiu». Però la innovació serà un dels eixos centrals del seu programa. És el que en diu universitat del segle XXI, on la irrupció de les noves tecnologies ha fet que res ja no sigui igual que abans. Tampoc a la universitat, perquè les distàncies s'han esvaït. El 2017 va optar al càrrec de rector de la Pompeu Fabra, però no va guanyar les eleccions.

Com ho porta això que als actes protocol·laris el tractin de Rector Magnífic?

És sorprenent perquè mai no he tingut un tracte d'aquests. Quan fa uns quants anys vaig ser vicerector, llavors tenien el tractament d'Il·lustríssim. Poca broma perquè era el mateix que el dels bisbes. Curiosament just en aquell moment el ministeri d'Educació va decidir suprimir tots els tractaments acadèmics excepte el del rector. No és que tingués delit perquè m'anomenessin il·lustríssim, però una vegada que un hi arriba, va i ho treuen (Riu).

Pregunta obligada. Per què es va presentar al càrrec de rector de la UVic-UCC?

Hi ha moltes raons per les quals decideixo presentar-me. Unes de personals i altres de més institucionals. La personal és que he estat tota la vida a la universitat. Hi vaig entrar als 17 anys, als 24 era becari de recerca i des d'aleshores no he parat fins ara. Fa 35 anys que estic en aquest negoci. He fet gairebé tots els papers de l'auca i durant aquest temps he tingut la possibilitat de veure l'escenari de com m'agradaria a mi que fos la universitat, la universitat del segle XXI. I això hauria quedat així, només en un projecte en un calaix, fins que es va convocar el concurs. Parlant amb gent hi va haver una certa unanimitat que seria una bona possibilitat per poder desenvolupar aquest projecte docent i institucional, i vaig abandonar la zona de confort per venir cap aquí.

Amb quina idea?

La idea bàsica és poder dedicar aquesta part de la meva vida professional a desenvolupar un projecte en el qual crec, que penso que aquesta universitat pot fer. En altres universitats és molt més difícil. I conec universitats públiques: vaig ser 8 anys a la UAB, 16 a la Pompeu Fabra, vaig fer una especialització al Clínic-UB i a totes era molt difícil per les circumstàncies pròpies de la universitat pública tirar-ho endavant. Aquesta, per les seves característiques, per la seva joventut, per la gent que hi treballa, el model de governança, és possible tirar endavant aquest projecte.

El projecte és la universitat del segle XXI que comentava?

La universitat és una institució que té 800 anys. Una institució medieval que en alguns aspectes no ha avançat com hauria d'haver fet. Al XV apareix la impremta i malgrat això el model docent va continuar igual durant molts segles després. El XX les coses van començar a canviar però no del tot, i el XXI és un moment històric, penso jo, però potser no ens adonem de la transcendència que tindrà l'aplicació de noves tecnologies a la docència. Per primer cop en la història permet que els estudiants no hagin d'estar sempre amb un professor sinó que puguin aprendre a distància. Això per una banda. Per l'altra, les disciplines ja no són el que eren en el sentit que totes s'encavallen i cal pensar en un model més basat en el que s'anomena la transdisciplinarietat.

Està dient que s'ha d'anar cap a un model universitari nou?

S'ha de pensar en un model completament diferent. La implementació de les tecnologies de la comunicació han d'ajudar en aquesta direcció, i penso que aquesta universitat pot ser un laboratori en aquest sentit. Es pot estudiar des d'Olot, Berga, Figueres o Puigcerdà sense necessitat que siguis a Manresa o a Vic. Les distàncies ja no són el que eren, les oportunitats que apareixen en zones com la Catalunya interior són extraordinàries. És un model molt més descentralitzat, on l'estudiant ha de ser el centre de l'acció de la universitat, on els professors canvien de rol, col·laboren els uns amb els altres, on hi ha una simbiosi entre la recerca i la docència... Aquí ho veig. En altres llocs no.

Tot això no ho fa ja la UOC?

No. El que jo defenso és una universitat híbrida que utilitza la possibilitat d'aprenentatge a distància amb un model presencial. De la combinació de les dues i no només de la utilització d'una. Els que hem estudiat a la universitat recordem que el professor venia i s'explicava. Després en venia un altre i un altre... En l'actualitat el que pot explicar quant a coneixements ho pots trobar a la xarxa. La manera d'aprendre dels estudiants ha canviat. Pensen d'una altra manera. En qualsevol moment del dia o de la nit podem connectar-se, baixar-se la classe, prendre les notes que necessitin... I després que aquests estudiants vinguin a classe a discutir el que han estat analitzant a través d'aquesta formació en línia. No és una UOC, però utilitza elements de la UOC, igual que jo crec que la UOC acabarà amb el temps utilitzant elements de la universitat presencial. Però no per donar coneixement, sinó per discutir, i facilitar aquest coneixement. La universitat del XXI, de nou, ha de posar el seu esforç a ensenyar als estudiants a aprendre de forma autònoma més que donar un coneixement que en molts casos serà caduc en pocs anys. Una de les seves contradiccions és formar amb mètodes del passat gent del present per a professions que no sabem quines seran. Jo crec que l'element bàsic de futur és ensenyar als estudiants com poden aprendre per si mateixos, a desenvolupar raonaments crítics, analítics, a saber buscar informació, a analitzar-la en profunditat...

Quan diuen que vostè és referent en innovació pedagògica es refereixen a això?

Parlar d'experts és sempre excessiu, però sí que puc dir que soc algú que hi ha treballat i se n'ha preocupat aquests darrers anys.

El fet que sigui doctor en Medicina creu que pot haver influït en la seva elecció tenint en compte que Medicina és el projecte més important, ambiciós i nou que té la universitat de Vic i Manresa entre mans en aquests moments?

No sabria dir-l'hi. L'únic que li puc dir és que en tots els processos de selecció en els quals he participat mai se m'ha plantejat això. Jo penso que la raó per la qual se'm tria és no tant per això sinó per l'experiència en processos d'innovació educativa, i en segon lloc, pel meu coneixement del sistema universitari català.

S'ha estalviat viure la gestació de la federació universitària entre Vic i Manresa. No va ser fàcil i es van haver de vèncer molts recels. Vostè dirigirà una altra realitat...

He anat coneixent la història de les dues ciutats més importants de la Catalunya Central i que fins i tot històricament han tingut una certa rivalitat... Jo vinc d'una ciutat que també té una veïna rival. Jo soc de Sabadell, i amb els nostres veïns de Terrassa sempre hem tingut les nostres coses, però mai no hem estat capaços de crear una federació universitària. Jo he arribat en el moment dolç. Ara ve la fase brillant. El que veig és que els recels han anat minvant. Treballar plegats per objectius comuns ho ha fet possible. Ara bé, són dues institucions, parlo dels campus, amb històries, cultures i estructures diferents que s'han de posar d'acord en un projecte comú. Per altra banda, penso que podem crear un model federatiu que és absolutament desconegut en l'entorn català i fins i tot espanyol, aprofitar recursos i esforços i professionals altament valuosos dels dos campus. Per al que anomenem Catalunya interior o Catalunya central és una grandíssima oportunitat per vertebrar un sistema de formació superior que d'una altra manera no seria possible. I si ho fem bé, potser hi ha altres ciutats que poden desenvolupar campus federats o vinculats amb la UVic-UCC. Estic pensant en Granollers, que ja ha començat. Aquest tipus d'universitat municipalista, on els ajuntaments tenen una gran responsabilitat, és un model que pot ser molt interessant. Fins i tot copiable.

Universitat municipalista, diu?

És una manera de dir una universitat que neix per una iniciativa dels ajuntaments que és aprovada pel Parlament, i no de la Generalitat. Aquesta manera de fer des de ciutats, capitals de comarca i no des de la metròpoli, em sembla francament d'un gran valor. Per això una de les primeres coses que faré serà entrevistar-me amb alcaldes, perquè la meva visió és que la universitat s'ha d'estendre i vull saber què necessita l'alcalde d'Olot, el de Banyoles o el de Puigcerdà, i a partir d'aquí poder pensar com se'ls pot ajudar des de Manresa i Vic per crear aquesta xarxa engrescadora.

Coneix Vic?

Molt poc. Havia tingut segona residència a Moià i ens hi havíem apropat alguna vegada.

I Manresa? Hi ha té algun tipus de relació?

Hi he estat diverses vegades. A l'última vam anar a la Seu a veure la capella de la Verge de l'Alba perquè la meva filla es diu Alba. Hi tinc amics i la conec, però no amb profunditat. Aprofitaré el temps que passaré a Vic i a Manresa no només per ser al meu despatx sinó també per conèixer les ciutats. Penso que un rector d'una universitat com la nostra ha de conèixer la ciutat, la gent, anar a actes... Aquesta relació que s'estableix entre les ciutats i les universitats, a Manresa i a Vic crec que és molt important. En altres llocs no passa.

Com serien les dues ciutats sense universitat?

Sense voler fer trampa, formularia la pregunta a l'inrevés. Què aporta la universitat que no tindria la ciutat si no hi fos? Penso que aporta coneixement, que potencia la cultura, que pot ajudar, i és el meu desig, a atraure gent molt capaç que no està trobant el lloc en altres centres universitaris. Poden fer de Manresa i Vic el seu lloc per viure-hi i portar aquí el seu coneixement, que pot ajudar a crear una nou teixit empresarial i indústries innovadores. I un altre aspecte és que dona possibilitats a gent que tradicionalment marxava d'aquestes ciutats cap a la metròpoli. Crec que hi guanyem força. També per una cosa que es pot entendre fàcilment: Catalunya ha estat un país sense riqueses naturals, no som en una bassa de petroli i sempre ens hem hagut d'espavilar. Ara es parla del XXI com la societat del coneixement. Amb un ordinador a casa es poden fer moltes coses. La universitat pot ajudar a potenciar encara més això i ser un motor econòmic de les ciutats on s'estableix. Potser és fer volar coloms, però podria portar a una redistribució del territori de la població que canviaria l'emigració del XIX i principi del XX. Fa possible que la gent marxi de la metròpoli barcelonina i torni cap a la Catalunya interior o central. La universitat hi pot ajudar, a tot això.

Com es fa això de ser referent territorial i i al mateix temps internacional, com diu el seu programa? O com es planta cara al nom de Barcelona?

A través d'internet i les possibilitats que dona podem arribar a a qualsevol lloc del món. El que necessitem és un producte de qualitat. A Manresa hi ha una pila d'estudiants estrangers. A Vic també passa. És una situació molt positiva però hem de començar a preparar el recanvi d'això perquè d'aquí a uns anys potser ja no hi seran. Hem de veure com ho afrontem de cara al futur. És un repte combinar l'arrelament territorial amb la perspectiva internacional. A més, tenim campus a Barcelona. Per la nostra mida mai no podrem competir amb la UB o la UAB, però el nostre avantatge és que sent més petits i joves ens podem moure més de pressa.

La Fundació del Bages i la Fundació Universitària Balmes han expressat la seva voluntat d'estrènyer encara més la federació universitària. Ja s'està negociant?

Se n'està parlant i hi estem treballant intensament. Per exemple, amb normes de funcionament que siguin comunes. També hi ha diversos programes que estem treballant amb membres d'un campus i l'altre. L'objectiu és continuar amb aquest procés de crear una relació que ens permeti ser reconeguts des de fora com una única institució. Això no és fàcil. Només han passat 4 anys de la federació universitària. Vic és universitat des del 97. Manresa fins fa 4 anys era un centre adscrit a la UAB. Vol dir que hi ha d'haver paciència, entendre les peculiaritats d'uns i altres i treballar en allò que es pot fer de forma conjunta. En 4 anys s'ha avançat moltíssim, i en 3 o 4 més es veurà un canvi qualitatiu substancial.

Es veurà més aquesta única institució que diu?

Única amb trets comuns, no una integració que faci desaparèixer l'una dins l'altra. No és aquesta la idea. Les singularitats es mantindran. Són inevitables i desitjables.

Tothom qui vol estudiar a la UVic ho pot fer? Una matrícula pot costar 6.000 euros l'any, i Medicina, el doble...

És una universitat que el que vol és tancar el seu pressupost equilibrat, i no endeutar-se. I per tant necessita aquests recursos. I això és el que val. Un dels meus desitjos és que els estudiants que tinguin els mèrits suficients acabin venint i que el motiu econòmic no sigui un impediment per poder estudiar amb nosaltres. Cal potenciar encara més la política de beques, que ja existeix. La universitat hi ha posat recursos i n'hi posarà més. Necessitem talent, necessitem bons estudiants. Ja s'ha començat a acabar allò que a la nostra universitat venen aquells que no poden entrar a les metropolitanes. Cada cop venen més estudiants perquè volen venir a UVic-UCC.

Ja es deu començar a conèixer cada revolt de l'eix Transversal...

[Riu]. Ja sé que és una obvietat, però és curiós com les comunicacions apropen la gent. Per exemple, Medicina és el primer títol que es fa entre els dos campus. Poca broma amb això. Sense l'eix Transversal seria impossible i aquest concepte ens el podríem pintar a l'oli. Les comunicacions ho fan possible i també les tècniques de comunicació i les noves tecnologies, que han obert un escenari inimaginable fa uns anys. El meu missatge és que hem d'aprofitar tot això en el millor sentit possible i treure partit de totes els avantatges que ens dona aquesta situació tan peculiar d'aquesta universitat.